Cercador
La música
Un relat de: Sol_ixent- Compartir:
Mira que fa temps que ens coneixem, tu i jo. Més de deu anys... dotze, ara que els compto bé. Potser per herència, o per atzar; però el cas és que un dia la vida ens va fer creuar i ja mai ens hem separat.
Des d'aquells difícils i ja oblidats acords amb el piano, fins a aquella època en què qualsevol excusa era bona per reunir-nos al voltant d'una guitarra i entonar aquelles cançons que, amb el pas dels anys, puc afirmar que han marcat la meva adolescència. D'aquells temps, encara conservo la devoció per algun cantant, que com algunes amistats que llavors semblaven invencibles, ara ja no hi és. Però en el record, sempre existiran, o com a mínim fins ara hi han estat.
Per desgràcia, les circumstàncies i el temps m'han allunyat de tu en algunes ocasions, però prometo ser-te més fidel a partir d'ara. Perquè jo sense música no sé si seria igual, o diferent, o simplement no seria.
Comentaris
-
F. Escandell | 16-10-2009 | Valoració: 10
Evidentment, sense la música no seriem les persones que som ara! Tant la música que escoltam, com la que nosaltres mateixes tocam, ens omple d'instants i sensacions úniques, i a poc a poc i subliminalment ens va convertint en qui som avui.
Una besada! -
Hola Sol_ixent![Ofensiu]Mercè Bellfort | 28-10-2008 | Valoració: 10
Què seria de les nostres vides sense música? Crec que no seríem res. Ella ens omple l'ànima en tot moment: quan estem tristos, alegres, embogits.
El teu relat toca una música que m'agrada. Et seguiré llegint.
Estic contenta d'haver-te trobat. El meu darrer relat també l'he dedicat a la música i al ball, dues de les meves grans afeccions.
Celebro aquesta casualitat enviant-te una abraçada.
Mercè -
És vida[Ofensiu]Queca | 10-10-2008
És curiós, però treballar sense música, viure sense música... se'm fa molt difícil. I si no tinc música, a vegades em sorprenc cantant, en veu baixa, per si algú em diu que canto malament...
Igual que la música, les teves paraules són vida. Gràcies per fer-nos viure.
Una forta abraçada, i moltes gràcies pel teu comentari. -
Amb contundència[Ofensiu]Unaquimera | 29-09-2008
Ei! La frase que introdueix el relat és contundent de veritat!
El text, sota el títol ben explícit, reafirma la teva posició sense deixar dubtes.
Em sembla que ets una persona amb algunes idees molt clares, oi?
Em va agradar la manera en què parlaves de la teva preferència pel setembre en el comentari que em vas deixar a ENYOR: enhorabona, doncs, per ser al teu temps predilecte... tot i que ja s'acaba!
També em va fer molta gràcia descobrir les nostres coincidències... les tindré en compte, bonica!
Ara mateix t'envio una abraçada ben afinada,
Unaquimera
l´Autor
141 Relats
441 Comentaris
129931 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67