La mort viu dins meu

Un relat de: Bonhomia
Despedaçada, oblidada,
sense tren però dins el seu túnel,
amb el meu jo sofocat i desesperat,
la mort viu dins meu.

Com una nimfa traïdora,
com un desert sense esperit,
com una ancla invisible i corrupta,
la mort sense el seu vaixell,
viu dins meu.

Com un adulteri de la natura,
com una bogeria en constant declivi,
com la màquina que obre i tanca la porta,
la mort,
i només ella,
la mort viu dins meu.

Comentaris

  • Marteta | 06-04-2011 | Valoració: 10

    M'agraden les comparacions que has fet amb la mort. Estàn molt bé totes, de veritat:)
    Una besada:)

  • Sergi![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 26-03-2011

    M'ha fet molta il-lusió torna a tenir contacte amb tu. Sento que no sàpigues a quin poema em referia; tal vegada et vaig donar pocs indicis però la meva memòria comença a fer el distret i tan sols recordo que em va agradar molt i el tenia a preferits. Em va fer malícia que s'esborrés.
    En quant a aquest poema , la mort no viu dins de nosaltres,; la tenim sempre al costat, però no a dins.
    Una molt carinyosa abraçada, benvolgut Sergi.

  • La vida i la mort viuen a dins nostre[Ofensiu]
    Frèdia | 21-03-2011

    De manera inestable, ara la vida sembla que guanyi la partida, però quan menys ho esperes la mort agafa avantatge. De vegades s'entesta a fer-se molt present, com si ens cridés per mostrar-nos la part més fosca, el dolor més fondo i arrelat. La vida, però, lluita contínuament per treure'ns del túnel o per retornar-nos al vaixell que ens portarà a bon port. Un poema molt interessant el teu, amb imatges molt vívides. Saps, he tingut aquesta sensació que descrius més d'una vegada, per això et dic que la mort viu a dins nostre, però també hi viu la vida. Una abraçada.

  • Estic d'acord[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 18-03-2011 | Valoració: 10

    amb joanalvol.Com a poema, preciós. Com a realitat filosófica, no.
    Sempre hi ha etapes a la vida dels humans que som més amics de la mort que no pas de viure, però la vida és lluita i per molt que ens costi , hem de lluitar.
    Per cert, Sergi : tenia amb els meus relats preferits , un de teu que parlava d'una casa buida, però, amb la nova presentació de Rc. un dia vaig clicar quelcom malament i sense voler, vaig esborrar-ne alguns poemes preferits, entre ells aquest teu. No recordo el títol. Sino és molta molèstia, me'l podríes dir? Si vols envia-me'l al forum.
    Una carinyosa abraçada, benvolgut Sergi.

  • La mort no viu dins ningú[Ofensiu]
    joanalvol | 09-03-2011 | Valoració: 10

    Com a figura poètica tens raó. Com a realitat filosòfica ho poso en dubte. Per a mi, el que compte és el procés vida, del qual la mort en forma part. La mort desconnecta l'endoll que ens manté en la dimensió material. La vida segueix, sigui on sigui, mani qui mani.
    M'ha agradat el teu poema
    Una abraçada
    Joanalvol

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515268 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.