La vida en un tic

Un relat de: MJosep
La vida en un tic
Giro el coll ara la dreta, I tot seguit a l'esquerra, i ho faig tot en un moment, mentre vosaltres aneu rient. Tanco i obro els ulls sense parar, no m'entretinc ni a respirar, aspiro amb el nas com si no hi hagués demà. Sabeu que pujo l'escala, al ritme que em marca el nas, i entonant la carraspera, segueixo pel meu cantó de la vorera. A ritme d'algun miquel, camino per la frontera, vigilant no ensopegar amb alguna romeguera que m’impedeixi avançar. Encara em deixo molts tics, no acabaria mai, però no em vull buscar enemics, I me’n torno al meu espai

Comentaris

  • La vida[Ofensiu]
    Prou bé | 04-12-2023

    És la vida viscuda, en un tic? Potser sí, però com que el rellotge de la vida fa tic-tac... només cal afegir el -tac
    Amb total cordialitat

  • Automatismes[Ofensiu]
    Joan Colom | 26-11-2023

    Més que tics són automatismes apresos, que ens permeten anar fent via mentre no es presenta cap situació inesperada. I així, mentrestant, anem cavilant sobre el que hem fet i el que farem. Veig molta rima, però no l'has volgut escriure en forma de vers.

    Aprofito per avisar-te que estem pendents dels teus vots per proclamar el guanyador del NanoRepte 1068 (LLIGAR).