Cercador
el país de la melangia
Un relat de: MJosep- Compartir:
El país de la melangia
Al país de la melangia sempre és de nit i la lluna és plena. Estem envoltats de boscos plens de misteris, de personatges reals que s'han perdut en el seu propi laberint i no saben trobar la sortida, de carrerons replets d'indecisions que només condueixen a la desesperació més absoluta. El país de la melangia ens aboca irremeiablement a l´abisme, al nostre. Ens parlem a nosaltres mateixos i ens contestem, i ens pensem que no hi som tots, perquè les persones sanes no parlen soles, només els bojos. El país de la melangia fa servir el cor de tinter, i utilitza una ploma per composar paraules de sang i les emmarca en un paper. El país de la melangia té un riu construït a base de llàgrimes d'amor, o de desamor. Es un lloc on dormen les ànimes que van rebre com a resposta un No i no van poder oblidar, perquè aquí, l' amor , sobretot el que mai va ser, roman sempre inalterable. Aquí vivim les persones que no sabem viure, les que ens passem el dia i la nit imaginant, les que pugem als núvols, les que imprimim amb els dits paraules i les tatuem a qualsevol lloc, les que sabem mirar els ulls i escoltar el que diuen, les que mirem uns llavis i ens guardem els petons, les que volem parlar però només fem que silenciar On van a callar les paraules que mai no s'han dit? On van a morir els amors que no poden existir?
Al país de la melangia hi van a parar escriptors, filòsofs i pensadors, i tots els qüestionadors. Tots els per què del món tenen cabuda aquí. El país de la melangia té carrers sense resposta i té pujades que fan por, aquí no es vol ignorància i sempre és busca una raó.
En aquest lloc hi visc jo.
Al país de la melangia sempre és de nit i la lluna és plena. Estem envoltats de boscos plens de misteris, de personatges reals que s'han perdut en el seu propi laberint i no saben trobar la sortida, de carrerons replets d'indecisions que només condueixen a la desesperació més absoluta. El país de la melangia ens aboca irremeiablement a l´abisme, al nostre. Ens parlem a nosaltres mateixos i ens contestem, i ens pensem que no hi som tots, perquè les persones sanes no parlen soles, només els bojos. El país de la melangia fa servir el cor de tinter, i utilitza una ploma per composar paraules de sang i les emmarca en un paper. El país de la melangia té un riu construït a base de llàgrimes d'amor, o de desamor. Es un lloc on dormen les ànimes que van rebre com a resposta un No i no van poder oblidar, perquè aquí, l' amor , sobretot el que mai va ser, roman sempre inalterable. Aquí vivim les persones que no sabem viure, les que ens passem el dia i la nit imaginant, les que pugem als núvols, les que imprimim amb els dits paraules i les tatuem a qualsevol lloc, les que sabem mirar els ulls i escoltar el que diuen, les que mirem uns llavis i ens guardem els petons, les que volem parlar però només fem que silenciar On van a callar les paraules que mai no s'han dit? On van a morir els amors que no poden existir?
Al país de la melangia hi van a parar escriptors, filòsofs i pensadors, i tots els qüestionadors. Tots els per què del món tenen cabuda aquí. El país de la melangia té carrers sense resposta i té pujades que fan por, aquí no es vol ignorància i sempre és busca una raó.
En aquest lloc hi visc jo.
