Perdurar

Perdurar
La idea de continuar existint quant ja no hi sigui, em captiva. Voldria fins i tot ser més present en l’absència que en l’existència. Una manera de fer-ho és reproduir el ADN, però aquesta no ha estar mai la meva temptació . Ni he tingut instint maternal ni he volgut fer aquest sacrifici ( al meu parer). Més aviat, jo em decanto per deixar algunes lletres escrites. Només que una persona, o dues, llegeixin el que escric, I potser hi connectin, i aquestes dues ho deixin llegir a altres dues, i es faci una cadena que viatgi a l’infinit de dos en dos, jo ja en tinc prou. He trigat molt de temps a adornar-me que el que m’agrada fer és el que estic fent ara mateix: escriure. Escriure, buidar el cor, el cap, la motxilla. M’agrada enredar frases i connectar paraules, I prendre’m en un laberint de lletres per triar la combinació més bonica i profunda que em condueixi a la sortida, que és dir el que vull dir. I ho embolico amb lletres de colors que fan de paper Nadalenc, i ho penjo a la Web de Relats en Català com si fos un regal, I estic segura que algú l’obrirà, I potser a algú li agradarà. Escriure s’alimenta de llegir, de sentir, d’ imaginar, de recordar, dels cinc sentits. Escriure no té fi mentre tinguem tot aquest sac ple d’emocions. Escriure és un destí que no té fi i també es un camí. Escriure és la declaració d'amor dels escriptors.