La imaginació

La imaginació


El mestre i el deixeble caminaven per un bosc antany frondós, parlant de les meravelles del Paradís. El mestre explicava al deixeble que algunes religions monoteistes, com el cristianisme, l’islam o el judaisme, conceben el paradís com un lloc on es pot gaudir de la presència de Déu, dels àngels i dels sants, i on es recompensen les bones accions i es perdonen els pecats. Altres religions, com el budisme o l’hinduisme, s’imaginen el paradís com un estat de pau, harmonia i llibertat, on s’acaba el cicle de reencarnacions i es pot assolir el nirvana o el moksha.
El mestre va veure que no acabava de captar l’atenció del deixeble, de manera que li parlà del paradís com a una hipòtesi o una conjectura que intenta respondre les grans preguntes de la vida, sense necessitat de recórrer a una autoritat o una revelació divina; una manera de pensar sobre què passa després de la mort.
Aquestes explicacions tampoc entusiasmaren al deixeble, de manera que el mestre va canviar d’enfocament i li digué:
—Imaginar-se el paradís pot ser una forma d’explorar els nostres anhels més profunds, els nostres valors, les nostres creences i els nostres somnis. Pot ser una font d’inspiració per a viure millor a la Terra, respectar els altres i buscar la felicitat.
Ara sí que el deixeble semblava escoltar-lo amb interès.
Per acabar la lliçó, el mestre encara va voler saber si el deixeble tenia cap dubte sobre el Paradís.
El deixeble se’l va mirar cofoi i participatiu, tot manifestant-li: “no estic segur d’una cosa ...”
—de què? —va fer, el mestre.
— És veritat que Ramon Llull, al llibre de les meravelles, diu que el Paradís és un lloc on es pot jugar a pilota amb els àngels, sense que l’àrbitre xiuli cap falta ni fora de joc?
El mestre va somriure, comprensiu, i va contestar:
—No, això no és el que diu Ramon Llull al llibre de les meravelles sobre el Paradís... Això és fer un gir humorístic al relat.


Pseudònim
de Voliaina