La dona enganyada

Un relat de: Carles Linares
Estic malalta, no sé què tinc. Sóc al jaç, covant, i alhora rosegant la meva ràbia.
Avui he vist el meu amant amb una altra. Ni tan sols s’amagaven, no, davant de tothom.

La setmana passada encara em contava històries de família i de fills, i avui em deshonora davant de tota la gent!

I si no n’hi havia prou amb això, em dol... em dol... no vull ser vulgar i... tant se me’n dona, humiliada i menyspreada, una paraulota no canviarà res. Em dol el cul. Ja fa almenys deu dies. Em fa tant mal, em sento con esquinçada a l’interior.

Quan vaig gosar parlar-ne, les amigues em van riure a la cara. Però, per què?

I aquest desvergonyit... no vaig tenir por, els vaig aporrinar en públic, i què va passar? Ells també es van posar a riure.
«Però d’on surts, tu?» Va gosar replicar «sempre caus del niu!», enmig de la carcallada general.

I què faré ara, moralment i físicament abatuda?

Bé, crec que res, seguiré uns quants dies aquí i quan els meus pollets trencaran la closca, espero que seran els més bonics de tot el galliner.

Comentaris

  • Sacrifici[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 18-11-2021 | Valoració: 10

    M'ha semblat un relat molt enginyós. Et felicito. Reflexes la ràbia, l'engany des de la persperctiva d'una gallina. Esperem que aquest futurs pollets destaquin i siguin els més bonics del galliner. (Almenys servirà d'alguna cosa el gran sacrifici que està fent la protagonista del relat).

    Una forta abraçada,

  • Pot passar[Ofensiu]
    Prou bé | 17-11-2021 | Valoració: 10

    A una dona O a una gallina robadora! Fantàstic relat perquè és magnífic i perquè és fantasia pura!
    Molt ben escrit i d'escrits els pensaments-sentiments de qui cova ous i ràbia alhora!
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Linares

24 Relats

78 Comentaris

2234 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
De nacionalitats francesa i Suïssa, visc a Alemanya i sóc una barreja de catalana, murcià, savoyarda i suís alemànic.
M’he enamorat de la llengua catalana i encara l’estic aprenent i treballant, i el camí és llarg...
Si us plau, perdoneu les faltes que encara en trobareu massa en els meus textos, però, com es diu, de mica en mica s’omple la pica i el meu objectiu és que cada vegada n’hi hagi menys, però també publicar aquí textos que us faci riure i somriure.
Si trobeu faltes més grosses que una casa, m’ho podeu dir als comentaris, moltes gràcies per endavant.

RIURE DE TOT ABANS D'ESTAR OBLIGAT D'EN PLORAR (Beaumarchais)

charles.linares@gmail.com

Com ho podeu veure, en el nom d'usuari, he tret la H per catalanitzar-lo ;-))