Cercador
La clau de plata
Un relat de: Montserrat Agulló Batlle- Compartir:
La clau de plata
Bon dia Sr. director, em va dir amb to sorneguer en Lluis, el meu company de taulell fins el dia abans. Des de feia anys havíem treballat colze a colze amb l’atenció als clients i se’m feia estrany que a partir de aquell moment, jo seria el seu superior… bon dia l’hi vaig contestar, desitgem sort, crec que la necessitaré…
Vaig entrar al meu nou despatx. Era espaiós, però no massa acollidor. Sobre la taula hi vaig col•locar la fotografia emmarcada de la Marta i els nens. Pare, m’havien dit aquell matí al veure’m que em posava corbata, això vol dir que ets important?
Em vaig acomodar bé a la butaca i vaig anar obrint els calaixos de la taula. Tots estaven buits excepte el de dalt de tot on hi havia un sobre. Al agafar-lo, pesava una mica, vaig veure que estava dirigit a mi. En lletra cursiva molt clara s’hi llegia: Joan Balcells.
El vaig obrir, a dintre hi havia una clau de plata. No hi havia cap nota que expliqués per a que la podia fer servir, de la caixa forta no era. Aquesta només es podia obrir amb una combinació secreta que el Banc Central havia de autoritzar.
Era una manera de fer-me “pleitesia” en el meu nou càrrec? Semblant a quan el 5 de gener, l’alcalde de la ciutat dona la clau als Reis mags, com un signe de que son benvinguts a totes les cases?
Al sortir el Lluis m’esperava per anar a prendre una cervesa plegats. Com t’ha anat em va preguntar? No vaig poder estar-me de explicar-li l’enigma de la clau… tu que creus que pot obrir?…
Demà, em va dir la Marta quan vaig arribar a casa i li vaig ensenyar la clau, truques al Sr.Pijoan i li preguntés sense embuts per a què serveix, ja has mirat si amagada al despatx, hi havia una caixa forta per ús exclusiu del director?
Sr. Pijoan, vaig començar… Ah hola! em va respondre amb to distés… ara mateix et volia trucar per veure com t’havia anat… abans que li pogués preguntar res va continuar... per cert, has trobat el sobre amb una clau al teu nom? Has esbrinat que coi pot obrir? Davant el meu silenci va continuar, quan vaig ascendir a director la vaig trobar, com tu també has fet, en un sobre dirigit a mi, i pel que sembla el meu antecessor també… una clau ben enigmàtica no creus?
Ben aviat la nova feina va fer que no pensés més en la clau, que continuava al mateix lloc on la vaig trobar.
No va ser fins mesos desprès que davant els dubtes que se’m va presentar de si com a director, havia d’avalar un important crèdit a un client, de la potestat que tenia d’obrir-li o tancar-li expectatives e il•lusions, que vaig treure crec l’entrellat de la misteriosa clau.
Al rebre-la juntament amb el nostre càrrec, no deuria ser el símbol del poder que se’ns atorgava?
Bon dia Sr. director, em va dir amb to sorneguer en Lluis, el meu company de taulell fins el dia abans. Des de feia anys havíem treballat colze a colze amb l’atenció als clients i se’m feia estrany que a partir de aquell moment, jo seria el seu superior… bon dia l’hi vaig contestar, desitgem sort, crec que la necessitaré…
Vaig entrar al meu nou despatx. Era espaiós, però no massa acollidor. Sobre la taula hi vaig col•locar la fotografia emmarcada de la Marta i els nens. Pare, m’havien dit aquell matí al veure’m que em posava corbata, això vol dir que ets important?
Em vaig acomodar bé a la butaca i vaig anar obrint els calaixos de la taula. Tots estaven buits excepte el de dalt de tot on hi havia un sobre. Al agafar-lo, pesava una mica, vaig veure que estava dirigit a mi. En lletra cursiva molt clara s’hi llegia: Joan Balcells.
El vaig obrir, a dintre hi havia una clau de plata. No hi havia cap nota que expliqués per a que la podia fer servir, de la caixa forta no era. Aquesta només es podia obrir amb una combinació secreta que el Banc Central havia de autoritzar.
Era una manera de fer-me “pleitesia” en el meu nou càrrec? Semblant a quan el 5 de gener, l’alcalde de la ciutat dona la clau als Reis mags, com un signe de que son benvinguts a totes les cases?
Al sortir el Lluis m’esperava per anar a prendre una cervesa plegats. Com t’ha anat em va preguntar? No vaig poder estar-me de explicar-li l’enigma de la clau… tu que creus que pot obrir?…
Demà, em va dir la Marta quan vaig arribar a casa i li vaig ensenyar la clau, truques al Sr.Pijoan i li preguntés sense embuts per a què serveix, ja has mirat si amagada al despatx, hi havia una caixa forta per ús exclusiu del director?
Sr. Pijoan, vaig començar… Ah hola! em va respondre amb to distés… ara mateix et volia trucar per veure com t’havia anat… abans que li pogués preguntar res va continuar... per cert, has trobat el sobre amb una clau al teu nom? Has esbrinat que coi pot obrir? Davant el meu silenci va continuar, quan vaig ascendir a director la vaig trobar, com tu també has fet, en un sobre dirigit a mi, i pel que sembla el meu antecessor també… una clau ben enigmàtica no creus?
Ben aviat la nova feina va fer que no pensés més en la clau, que continuava al mateix lloc on la vaig trobar.
No va ser fins mesos desprès que davant els dubtes que se’m va presentar de si com a director, havia d’avalar un important crèdit a un client, de la potestat que tenia d’obrir-li o tancar-li expectatives e il•lusions, que vaig treure crec l’entrellat de la misteriosa clau.
Al rebre-la juntament amb el nostre càrrec, no deuria ser el símbol del poder que se’ns atorgava?
Comentaris
-
Una clau que és símbol de poder...[Ofensiu]llpages | 08-11-2024
de la capacitat de decidir cap a una alternativa o una altra. Això em queda clar, però també és veritat que la narració sembla que aspira a alguna cosa més, et deixa una mica expectant perquè queden més preguntes que respostes: obrirà la clau alguna caixa i calaix que conté secrets reservats al posseïdor de la mateixa? I si té algun altre significat? Estaria bé d'aclarir-ho, Montserrat, tot aprofitant l'avinentesa per felicitar-te per un text que fa pensar.
-
Un misteri...[Ofensiu]Rosa Gubau | 08-11-2024 | Valoració: 10
sense resoldre, obert a intrigues i suggeriments. La clau de plata m'ha despertat curiositat, estic pensant a fer-me detectiva, a veure si soc capaç d'esbrinar la seva finalitat i servei hahaha. M'has fet passar una bona estona amb una lectura amena i intrigant.
Mot bé Montserrat.
Una abraçada.
Rosa.
l´Autor
25 Relats
87 Comentaris
3060 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Montserrat Agulló Batlle. Barcelona,1946He conegut Relats en Català gràcies a la meva filla gran que, sabent la meva afició a escriure, em va animar a apuntar-m'hi.
Vaig néixer a la postguerra i recordo que a l’escola, on l'ensenyament era malauradament tot en castellà, ja m’agradava fer ‘redacciones’, algunes d’elles bastant fantasioses, segons les monges.
A la família sempre hem apreciat molt els poemes de la meva mare Mª Dolors Batlle (1910-2000). Els que va escriure de jove durant els temps convulsos de la guerra civil, transmeten amb molta força el que va representar per ella i per tants l’horror d’aquells anys. A vegades, pensant amb ella, he intentat escriure poesia, però sempre ho he trobat extremadament difícil. La narrativa és el gènere en el que em trobo més bé.
A part de relats curts he escrit dues memòries, en una explico les vivències dels dos anys en que vaig fer d’au-pair a Londres i en l’altre el dia a dia d'una joguineria de Cardedeu (El Gat Corneli).
Des de fa més de 30 anys visc a Cardedeu. Tinc quatre fills i sis nets, a qui de vegades dedico alguns dels meus escrits.
Compartir els meus relats em fa il·lusió i és alhora un repte per mi. Espero viure aquesta nova etapa com una mostra més de la meva estima per l’escriptura.
Últims relats de l'autor
- Saviesa d'un roure centenari
- Estimada Jùlia, estimada Laura
- El llençol de pedra
- Bombolles de sabó
- Que fer si el teu gat et parla?
- Pàgines voladores
- Fets que varen commocionar el món
- Lluna nova, Lluna plena
- Desfile de la Victoria, anys 50's
- A l'altre costat del mirall
- El Patufet
- Horòscops, creure-hi o no creure-hi
- La meva vida explicada en un minut
- La clau de plata
- Ricky, el lletraferit