La calaixera (monòleg)

Un relat de: Atlantis


Que hi faig aquí el carrer just a ple hivern? On em portarà aquesta camioneta que amb lletres ben grosses diu: traspassos?

Sempre m’heu acollit a dins la cambra bé amb la llum encesa o bé a les fosques compartint els murmuris del dia i de la nit.

Sempre m’heu tractat bé tenint cura de mi amb oli de llinosa,
amanyagant-me amb draps de llana tendra o a voltes coberta amb un llençol
quan venia l’estiu i la casa era buida.

Es pot dir que he viscut una vida amb vosaltres, millor seria dir diverses vides,
de blanc unes vegades, de beix pàl·lid, i ja sense pintura tal com soc:
amb el color autèntic de caoba.

Però ha arribat al final. Tot és estrany: llàgrimes, gemecs i corredisses,
els tràfecs i remors de les caixes i els mobles i l’estranya quietud que recorre la casa...

Que faig ara aquí sola?, sense els llençols de lli ni les bossetes
d’espígol i timó i de sabó de llima?, sense els teus mitjons de quadres escocesos ni les teves corbates i mocadors de seda?, sense el collar de perles ni les joies entre les teves calces i entre les teves mitges?

Tantes vegades vaig sentir-me dir que si era massa vella o massa clàssica
o bé una antigalla que no era propi dels temps que vivíem,
però mai vàreu deixar-me. Jo notava la tebiesa i olor d’unes mans a la vora.

Què passa avui doncs?, quina vacuïtat rau a dins del meu ventre de calaixos!

Comentaris

  • És un relat molt original.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 14-10-2021 | Valoració: 8

    Crec que no l'he entès tampoc del tot, però sembla que és d'una calaixera amb sentiments molt humans, que primer era molt ben cuidada i de sobte es veu abandonada. Pobre objecte.

    Només parlo de mi com a lector, però confesso que en el meu cas m'he perdut mentre llegia alguna vegada, però no obstant el text m'ha semblat entretingut i amb una certa, per dir-ho així, musicalitat i ganes d'agradar que m'han arribat a dintre.

    De seguida llegiré la continuació.

    Ens veurem, Atlantis!!

  • Meravellós[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 27-09-2021 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt, de fet, m'agraden els relats quan les coses agafen vida, quan diuen com se senten, quan es queixen de com les hem tractat, etc.
    És meravellós que els relatares tinguem el privilegi de donar-hi veu.
    Fins aviat,
    Neus Marín

  • Et sents buida[Ofensiu]
    kefas | 27-09-2021


    Desempara, intempèrie i solitud. Els tres cavalls sobre els que cavalca l’esdevenir de la vellesa, quan la tribu no et reconeix com un dels seus perquè no ets útil i perquè pel teu aspecte físic malmets l’estètica dominant. Llavors només queda un camí, el que porta a la deixalleria. Els humans en diuen residència i cementiri.

  • Monoleg[Ofensiu]
    Prou bé | 27-09-2021

    Monoleg d'un ésser inanimat que és ple de vida i de vivències. Relat molt imaginatiu, molt ben escrit i que a més de voler saber el perquè et fa pensar i ara cap a on? M'agradaria poder saber més de la història d'una calaixera. T'hi animes?
    Amb total cordialitat

  • Sensibilitat de la calaixera...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-09-2021 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt la descripció de com pensa una calaixera des que no està dins de sa casa. És com si li hagueres donat vida a la calaixera. Com si fora pensant-se els detalls de la vida.
    Enhorabona, Atlantis.
    Saluts

  • Dos relats.[Ofensiu]
    SrGarcia | 26-09-2021

    Em sembla que més que un, aquí hi ha dos relats. Primer: la casa que es buida, sense explicar el motiu. Segon; el punt de vista de la calaixera que no entén res.
    Un relat que m'agrada molt; trobo que diu molt més que el que explica la narració vista superficialment.

    Dues coses:
    - M'agrada que usis la paraula "timó", en lloc de la més habitual "farigola".
    - Hi ha dones que amaguen joies entre les calces? M'ho ha preguntat un amic.

  • tendresa...[Ofensiu]
    Homo insciens | 26-09-2021

    M'han tret un càlid somriure totes aquestes representacions d'acolliment i tendresa en vers la vida d'una calaixera... 

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

160 Relats

1368 Comentaris

98438 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com