Cercador
La bruixa
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
LA BRUIXA
Una tarda d’estiu, al carasol de casa una xiqueta parlava amb sa iaia:
—Iaia, conta'm altra vegada la història de quan vas anar a veure la bruixa.
—Què dius filleta meua?, fa molts anys, ja quasi no me’n recordo…
—Allò de la sal…
—Ah, ja recordo… El iaio, que Deu l’hagi perdonat, es queixava de que res del que emprenia li eixia com volia. Ma mare em va dir: “Ves a veure la bruixa de Calaceit, això no pinta gaire bé”. I dit i fet.
Llavors, vaig enfilar les Crestes un matí abans de que eixira el sol i al migdia ja estava a casa de la bruixa.
La Vicenta, que així s’anomenava la dona, ho va veure clar després de rebre tres duros: “Al teu marit li han tirat un mal d’ull, no li canviarà la sort fins que no hi hagi una força contrària que ho equilibri…, però no pateixis, jo tinc la solució… Això és el que has de fer: Tots els primers divendres de cada mes durant un any, agafa un almud de sal i vés a la fregadora, llença-la recitant aquest conjur mentre corre l’aigua: “Que totes les persones que ens fan mal, es fonguen conforme es fon la sal”.
No sé si va ser per la Vicenta o perquè la malastrugança que portava ton iaio damunt havia de marxar, però el cert i segur va ser que la sort del iaio va canviar per sempre: la burra es va quedar prenyada i les ovelles van començar a parir corders bessons. Ja veus que no ens ha anat gens malament a la vida…
—Gràcies iaia, m’agrada tant quan em contes històries…
Al fons, sa mare remugava per la cuina sense atendre’ls:
—Redeu!, ja s’ha tornat a acabar la sal, això pareix cosa de bruixes!
Pseudònim:
Mola16
Una tarda d’estiu, al carasol de casa una xiqueta parlava amb sa iaia:
—Iaia, conta'm altra vegada la història de quan vas anar a veure la bruixa.
—Què dius filleta meua?, fa molts anys, ja quasi no me’n recordo…
—Allò de la sal…
—Ah, ja recordo… El iaio, que Deu l’hagi perdonat, es queixava de que res del que emprenia li eixia com volia. Ma mare em va dir: “Ves a veure la bruixa de Calaceit, això no pinta gaire bé”. I dit i fet.
Llavors, vaig enfilar les Crestes un matí abans de que eixira el sol i al migdia ja estava a casa de la bruixa.
La Vicenta, que així s’anomenava la dona, ho va veure clar després de rebre tres duros: “Al teu marit li han tirat un mal d’ull, no li canviarà la sort fins que no hi hagi una força contrària que ho equilibri…, però no pateixis, jo tinc la solució… Això és el que has de fer: Tots els primers divendres de cada mes durant un any, agafa un almud de sal i vés a la fregadora, llença-la recitant aquest conjur mentre corre l’aigua: “Que totes les persones que ens fan mal, es fonguen conforme es fon la sal”.
No sé si va ser per la Vicenta o perquè la malastrugança que portava ton iaio damunt havia de marxar, però el cert i segur va ser que la sort del iaio va canviar per sempre: la burra es va quedar prenyada i les ovelles van començar a parir corders bessons. Ja veus que no ens ha anat gens malament a la vida…
—Gràcies iaia, m’agrada tant quan em contes històries…
Al fons, sa mare remugava per la cuina sense atendre’ls:
—Redeu!, ja s’ha tornat a acabar la sal, això pareix cosa de bruixes!
Pseudònim:
Mola16
Comentaris
-
a la vora del foc[Ofensiu]Cesca | 13-04-2023 | Valoració: 9
Un conte ben explicat per escoltar a la vora del foc, m'encanta.
Enhorabona. -
Vet aquí[Ofensiu]marialluïsa | 10-04-2023
perquè l'aigua del mar és tan salada!
Un bon conte on mostres el poder de la superstició per esquivar la malastrugança.
Bona feina. Sort! -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 01-04-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!