Per poder afegir relats als teus preferits has d'estar registrat, si ja ho estàs valida't

La bossa punyent, però imprescindible per viure

Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
LA BOSSA PUNYENT, PERÒ IMPRESCINDIBLE PER VIURE

Resulta esbalaïdor saber que una bossa sigui imprescindible per viure, però més colpidora és la història feral de la Lis.
Una colitis ulcerosa armígera que la va fer refugiar a casa i evitar l’exterior, sortint tan sols pel més crucial, l’esglaià. Deixà de ser gojosa, i clamà confinar-se pels mals abdominals i la incontinència insuportable que sofria, delegin no existir i que tothom l’ignorés. El fet que la medicació presa per alleugerar els brots insofribles durant 7 anys li creí dependència per tractar-se d’una dosi elevada de corticoides, la cruixí, ja que l’única opció amb què comptava era optar entre viure o morir. En saber que havia de sotmetre’s a una intervenció que la faria ser portadora d’una ileostomia, dur una bossa enganxada a la panxa on es guardarien les deposicions que evacués, l’esbucà. Els canvis físics i limitacions que li’n adduí li canviaren la vida dràsticament, tanmateix, encara que li costà acceptar-ho i plorà molt per tot el que li suposaria, comprovà que un cop operada no percebia fiblades, ni la pressa d’anar al bany, i assentí, doncs, la bossa hòrrida. Pensà que avesar-se amb l’estoma li facilitaria una mica el masec, i decidí posar-li un nom. Escollí “Cherry” per la semblança amb un tomàquet vermell i petit. El pitjor, però, va ser la mudesa mostrada durant 20 anys, un silenci resignat que l’oprimí per no exhalar el succeït. El suport rebut l’ajudà a trencar el mutisme ruborós i alliberar-se d’aquell pes ferotge, i reconegué que, no sent-hi el que mai hauria desitjat, l’havia fet guanyar qualitat de vida, fruir de la família, sortir de casa, treballar i estar activa. Disposà donar visibilitat a sa situació, espargint-la, doncs, per qui la volgués conèixer o tenir de referència, cosa que li donà seguretat, llibertat i l’oportunitat de descobrir-se facetes que desconeixia.
La bossa l’és imprescindible perquè li atorga vida, n’és sabedora, però, que, sense, no hi seria ningú, ja que viuria en un foscam i callament absolut i còsmic, la mort.

Pseudònim:
Ailec

Comentaris

  • Una realitat punyent[Ofensiu]
    Prou bé | 15-04-2022

    Tan ben explicat tot que sembla viscut de molt a prop, potser professionalment?
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Lliçó de vida[Ofensiu]
    llpages | 12-04-2022 | Valoració: 10

    Una manera clara i ressolutiva de capgirar una situació colpidora marcada per una malaltia crònica. Encara que se't remoguin els budells mentre avances en el text, el final és una victòria de la voluntat de gaudir de la vida enfront a un estat de salut precari. Enhorabona!

  • Relat rebut[Ofensiu]


    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1206 Comentaris

297840 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!