Kafka a Roses

Un relat de: copernic

He seguit aquests darrers dies a la premsa la increïble història de la dona que ha aparegut morta en un apartament de Roses, després d'haver-lo comprat un home en una subhasta. El cadàver havia quedat momificat degut a les especials condicions d'humitat de la zona. S'ha calculat que la dona portava uns sis anys morta i s'ha deduït que l'òbit s'hauria produït per causes naturals. En aquest temps els únics que varen trucar a la porta d'aquesta senyora varen ésser els empleats de la llum, de l'aigua i el gas i l'empleat de correus que li portava els avisos de reclamació de la hipoteca.
A part d'imaginar-me l'ensurt de l'home que va comprar el pis, digne de l'escena final de "Psicosi" m'ha vingut al cap la figura i l'obra de Franz Kafka, tot i que, en aquest cas, l'adjectiu "kafkià" em sembla insuficient per a una història tan macabra i grotesca. El gran escriptor xec va reflectir en les seves obres l'absurd de la existència, la solitud, la feixuguesa de la rutina, la dissolució de la pròpia personalitat en la massa, l'anonimat permanent al que es veu abocat l'individu, el mecanisme social que ens considera un simple número, peces d'un engranatge que quan no funcionen són substituïdes per altres. Els personatges de les obres del fill més il·lustre de Praga es mouen sempre en una atmosfera irreal, inquietant, expressant una angoixa vital esfereïdora, com la que queda ben palesa a l'obra d'Edward Münch "El crit". Atrapats en un univers d'ombres, aclaparats per la màquina burocràtica, els personatges kafkians busquen la redempció en el reconeixement de la pròpia identitat, en el descobriment de la seva força creativa, en la revelació de la singularitat.
La dona de Roses, instal·lada en el més absolut anonimat, ni tan sols ha delatat la seva presència amb la ferum pròpia de la mort. Momificada, s'ha conservat intacta, com a paradigma d'una societat fonamentada en l'oblit dels seus membres.

Comentaris

  • L'ambivalència de l'adjectiu "kafkià"[Ofensiu]
    lluisba | 30-05-2008 | Valoració: 9

    Diuen els biògrafs que en Kafka es considerava a sí mateix un autor còmic. I que quan llegia els seus textos als amics es partia de riure ell mateix. És clar que era un humor negre i cínic, però és curiós com atribuïm altres conceptes a aquest adejectiu. Què diria Kafka si conegués aquest neologisme? Segurament es trencaria de riure, altre cop.

    En tot cas, em quedo amb el final del teu text: la dona momificada com a metàfora, sobretot per aquesta subtilesa que li trobes: no fa olor, no delata la seva presència. Com passar per la vida apenes, com un glop de no-res. Per a pensar-hi, sí.

  • Sí, ja Kafka...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 22-06-2007 | Valoració: 10

    ... ho va predir, la solitud i la aburditat de les nostres societats, les societats actuals hem canviat l'estar en boca de tot un xicotet poble a estar aïllats en un apartament que només ens dóna una televisió i un ordinador i pocs, pocs amics i coneguts que ens puguen reclamar o podria semblar egoïstament ajudar-nos.

  • Al punt just...[Ofensiu]
    bressol | 27-05-2007

    Company ,qui no recorda els temps en que els veïns és coneixien tots es trobaven al replà de casa, avui estarà en pau a casa de la senyora mercè del 4-2 ona amb els nens del 5-1 prenen xocolata amb melindros .
    Ara no coneixem ni els veïns de davant, només en preocupa que no facin xivarri a la nit que paguin la comunitat i no col·loquin la brossa al replà .

    Ens em convertit en blocs de ciment sense anima, en criatures que només ens interessa la nostre vida i els " cotilleos" del TOMATE, dolce vita, i companyia ...

    No sé tu, però jo crec que com deia la meva avia, els miollors caramels son sempre els de la veïna .

    Molt bo

  • Aquest sí que el valoro, perquè és boníssim![Ofensiu]
    angie | 27-05-2007 | Valoració: 10

    El títol lligat al relat, ben triat... i de la història i l'anàl.lisi : de 10.
    Vaig seguir la notícia i vam discutir aquí casa sobre quant n'era de terrible i terrorífica...
    La societat tendeix a abandonar a l'individu en el seu propi jo, és una llàstima... Contràriament al que hauria de ser, en aquesta època en la qual se'ns localitza a vegades sense voler-ho, en un moment on els vehicles de comunicació són el paradigma dels negocis i el caler, un fet tan natural com la mort d'una persona, resta anys i anys (una passada) en absolut secret.
    Has escrit una reflexió que val un imperi!

    angie

  • gypsy | 27-05-2007 | Valoració: 10

    és inversemblant i grotesc com bé dius.
    És una mostra del que hem construït com a societat i ens assenyala a tots com a culpables anònims de tanta degradació moral.
    Fa reflexionar profundament, alhora que és impossible no deixar-se abaltir per una tristesa impotent.

    gypsy

  • Mega Súper Kafkià![Ofensiu]
    Vallespir | 23-05-2007

    I ho dic així perquè, com que en les rutines escrites dels professionals dels mitjans de comunicació apareixen massa notícies seguides del qualificatiu 'kafkià' (igual que el de 'dantesc'), vull deixar constància aquí i ara que aquesta història em sembla (com molt bé dius) absoluta i radicalment KAFKIANA.

    És més, fins i tot crec que aquest fet ha passat massa desaparcebut, tot i la notorietat que ha tingut. I és que representa de manera tan exacta el que som els humans en societat que talment sembla haver estat fet expressament per a fer-nos obrir els ulls.

    I el súmum dels despropòsits no és que hagi estat sis anys morta sense ésser descoberta (s'entendria potser més en algun indret dels Monegros, o a la basta Castella), sinó que sembla que la seva presència silenciosa s'ha envoltat durant cinc o sis estius del sorollós eixam de turistes que poblen aquella urbanització.

    Un cop més, la ficció superada per la realitat. Un molt bon relat, molt bon article, on merescudament atorgues a una trista anècdota la categoria de misèria universal.

    Una abraçada,

    Roger

  • Ja ho pots ben dir ...[Ofensiu]
    Siset Devesa | 21-05-2007

    Ja ho pots ben dir !

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

367285 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...