JUSTÍCIA_07_HISTÒRIC

Un relat de: kefas

“El siguiente!” En Pere es va aixecar de la cadira i, amb els papers per renovar el DNI a la ma, es va dirigir a la taula on hi havia el policia que havia cridat. Hi havia poca llum, només la d’un fluorescent que penjava del sostre amb dues cadenetes i deixava anar una ranera com si l’estiguessin torturant. Va posar els papers sobre la taula i el policia els va agafar sense mirar-se’l.

Després de donar una llambregada al certificat de naixement, va agafar el formulari i el va revisar. S’hi va entretenir una estona, com si no l’acabés d’entendre. Passats uns minuts, va aixecar el cap, va assenyalar el formulari i amb un to foteta va dir “¿Serà Pedro, no?” . En Pere sabia a què es referia. No va poder subjectar la veu tremolosa quan li va contestar “Es Pere, mi madre quiso que me llamase Pere y todo el mundo me llama así”. El policia, sense immutar-se, va agafar un bolígraf, va tatxar Pere i, al damunt va escriure Pedro. Després va alçar el cap i, amb fatxenda contundència, va dir “Pues España quiere que te llames Pedro"

Era primavera i feia un sol espatarrant quan el comandant va arribar al seu despatx. Va saludar en Pere i es va asseure a cadira. Sobre la taula hi tenia un munt de documents per signar. Els havia preparat el seu assistent, en Pere. El primer, la relació del personal de servei del dia. Era un home metòdic i, com sempre, la va llegir. Tenia la ploma a la ma, però, a diferència d’altres vegades, no la va signar després de llegir-la. Alçà el cap amb les celles aixecades, “¿Pero tu no te llamas Pedro? ¿Como es que has puesto Pere?. En Pere també aixecà les celles i amb un to que havia assajat moltes vegades va contestar, “Mi comandante, Pedro es el nombre que figura en el DNI, pero yo me llamo Pere. Mi madre quiso que me llamase Pere y todo el mundo me llama así”. “Vaya, no lo sabia”, va contestar, “entonces que sea Pere. No luché yo en la División Azul contra los buriatos para enmendar la plana a una madre”. I va signar.

Comentaris

  • S' ha tallat el comentari...[Ofensiu]
    brins | 05-05-2021

    ...va haver de casar-se amb un nom que no era el seu

  • No era tan sols la policia...[Ofensiu]
    brins | 05-05-2021

    qui s'oposava a alguns dels noms que escollien els pares,l' església també hi ha tingut sempre,un paper important.Si no hi havia cap sant que és digués igual, no l'acceptaven.El meu marit va jhav

  • Anècdota històrica[Ofensiu]
    Atlantis | 04-05-2021

    Aquest problema amb el nom és conegut per molts de la nostra època. Els Joseps eren Josés, els Roberts, Robertos i així ...
    A les nenes els hi feien posar Maria davant de qualsevol nom de verge...aixi tot eren Maria Teresa, Maria Rosa, Maria ...
    El meu cognom és dels que haurien d'acabar amb -r, com Fuster, Sabater, Pastor...i van perdre la r i hi van posar accent. (!!!)

    El franquisme i l'església anaven de la mà.

  • Dubte entre Pere i Pedro. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-05-2021 | Valoració: 10


    Molt bé, Kefas, un relat molt complet, on hi ha un gran dubte en el nom d'aquest personatge anomenat Pere... o tal volta Pedro. Quina dualitat.
    Enhorabona, Kefas.
    Salutacions...
    PERLA DE VELLUT

  • Sorprenent final.[Ofensiu]
    SrGarcia | 02-05-2021

    Un relat que comença amb coses que ens són ben conegudes i acaba amb un estrany sentit de la humanitat del comandant.
    A la división azul hi van lluitar persones que no t'ho hauries esperat mai, per exemple l'humorista Álvaro de la Iglesia. El final és sorprenent, en el sentit que no t'ho esperes, però no és inversemblant.
    Ara, això dels "buriatos"... em sembla que la divisió no va arribar a Sibèria ni de lluny. (Ho he mirat a la Viquipèdia, sí)

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El relat entra a concurs.


    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: