Jo, un indignat més

Un relat de: Bonhomia
Jo duc dues poesies escrites ja a la revista dels Indignats Sabadell. Tinc força contradiccions, ho reconec. Però l’impotència de tenir dues malalties ( una fa que quasi no pugui caminar, però vaig descobrir el miracle de la bicicleta fa poc temps, sinó, no em podria valdre per mi mateix, ningú m’ajuda, compreneu? ) fa que, no per desfogar-me, sinó per respecte a la humanitat, vulgui donar a entendre que indignada ho pot estar qualsevol persona d’aquest món.
És un món difícil de viure, difícil d’acceptar, difícil d’entendre… no us passa? Per això us desitjo dies clars i bons, malgrat les penes i els desencants que podríem patir o que patim, qui més qui menys, de tant en tant.
La boira no farà mai que desapareguem.

Sergi Elias
15-10-2011

Comentaris

  • Veritat.[Ofensiu]
    Marteta | 21-10-2011 | Valoració: 10

    Totes les persones d'aquest món moltes vegades ens hem sentit així, indignades. Però malgrat aquest sentiment, sempre ens quedarà alguna raó per seguir somiant i per seguir endavant. Clar que la indignació es quda amb nosaltres, però hi ha vegades que hem de aprendre a viure amb ella.
    M'ha agradat molt!

  • No és més valent [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 18-10-2011 | Valoració: 10

    qui no té por ni mals , sino qui els supera i accepta.
    M'agrada veure't amb aquest coratge, Sergi.
    Una altra abraçada.

    Nonna

  • Em passa[Ofensiu]
    franz appa | 17-10-2011

    I malgrat la boira, cal caminar!!!

    franz

  • crohnic | 16-10-2011

    Un assaig optimista. Tens raó quan dius que la boira no farà que desapareixem. Però, inevitablament, quan saps que tota la vida estarà envoltada per aquesta boira que et dificulta tant les coses és fàcil perdre el coratge, la força i l'optimisme... Malgrat tot, sempre s'ha de seguir endavant, lluitant i perseguint somnis encara que a vegades aquests siguin impossibles de complir.

  • Júlia Costa | 16-10-2011 | Valoració: 10

    moltes gràcies pel teu comentari, tot i que el text sigui en primera persona no vol pas dir que estigui patint eh :) jajaja Tinc una opinió basant optimista sobre els temes de l'amor.
    Moltes gràcies pel comentari :)

  • Tens raó, Sergi[Ofensiu]
    Frèdia | 16-10-2011

    La boira ens pot engolir no farà que desapareguem. També dins una altra gran veritat: tots tenim contradiccions. I malgrat tot hem de caminar, perquè el que no porta enlloc és aturar-se, rendir-se, acomodar-se, tornar-nos indiferent. Jo també et desitjo dies clars i bons perquè sé bé què són els dies foscos. Una abraçada.

  • el món és com és[Ofensiu]
    Onofre | 16-10-2011 | Valoració: 10

    "És un món difícil de viure, difícil d’acceptar, difícil d’entendre… no us passa? Per això us desitjo dies clars i bons, malgrat les penes i els desencants..."

    Torna a llegir la carta a Meneceu i el que diu sobre le pena, el dolor i el sofriment.

    Un altre consell, quan tinguis un dubte, una adificultat, pensa el com ho hauria resolt el teu avi.

  • Dificultats amb nom propi[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-10-2011 | Valoració: 10

    Les dificultats tenen nom i cognom. I les malalties també. Per això és important assumir-nos i tirar endavant com sigui, pedalejant, caminant torts o amb bastó de cec com jo. El dia que no hi pensem haurem fet una gran passa endavant. Jo reconec que encara no l'he fet. Ho procuro i amb relats comprensius com el teu em sento ajudat. Una abraçada i endavant amb la sinceritat.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514815 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.