Jakub Vrahmilohník (Repte 315)

Després de cuinar per a ell sol, es mostra tan apàtic com si la seva vida fos feta d'enderroc d'ençà que va descobrir la clau capaç d'anul·lar tota ontologia escrita fins llavors i la seva teoria pogués desbancar grans filòsofs com Heidegger o Kant, que havien basat llurs pensaments en aquesta branca de la metafísica.

Jakub Vrahmilohník(*) va deixar la seva Txecoslovàquia natal per a fugir de la justícia i ja fa deu anys que viu en un estudi poc il·luminat en la ciutat de la llum, un habitatge inhabitable que quasi no li genera despeses perquè el lloguer és minso. Es pot dir que en Jakub fa un gran favor als propietaris de l'edifici en haver acceptat d'instal·lar-se allà. L'Ajuntament va darrere d'aquells terrenys des de fa temps però l'edifici ha d'estar completament buit per a permetre'n l'enderroc.

En Jakub va amb molta cura amb tot allò que cuina. Pren mesures més que extraordinàries a l'hora d'escollir els ingredients. Meticulós, metòdic, maniàtic i exageradament perfeccionista, que frega la demència, la gent el titlla d'extravagant. En Jakub sol defugir-la i qualsevol contacte humà és supervisat pel seu subconscient, un instint animal que l'ha dut a la soledat absoluta. Malgrat el seu extrem atractiu físic, s'ha mantingut fins al dia d'avui solter i amb els mínims encontres amb dones, just per a satisfer les necessitats sexuals i vitals.

Ja hem dit que en Jakub es mostra apàtic després de cuinar. Podríem afegir que aquesta és l'unica raó que el manté en una activitat frenètica que es frena un cop conclosa. El motiu? La seva teoria ontològica. I ara us preguntareu en què consisteix tal teoria...

* * *

"Ets el que menges".

Aquesta frase martelleja dins del seu cap des de fa anys, des que els esgarips dels animals que esperen la mort li esquincen les oïdes i s'emboteixen dins del seu cap. El pare d'en Jakub és l'escorxador del poble, i aquest ofici ha estat exercit durant generacions en la seva família. Fins al punt que no se sap dir si el seu cognom és real o un renom sarcàstic al voltant de l'escorxament.

La infantesa d'en Jakub és calma, introvertida i sense amics. Massa temps per a pensar en qüestions humanes, per a bastir la seva teoria obsessiva sobre la maleïda frase. D'on l'ha treta? La va trobar fa temps en qualsevol racó del seu cervell. Des de llavors, el àpats ja no són un plaer sinó una disciplinària selecció que rau en seleccionar ell mateix les menges. L'alimentació vegetariana no el satisfà, en un principi, però és l'única solució que en Jakub adolescent troba mentre no aprengui les arts del seu pare, orgullós en veure l'interès del jove per a continuar amb la tradició familiar.

"Ets els que menges".

Els passeigs solitaris a la vora del riu Berounka i les lectures de Christian Wolff, Kant i Heidegger, combinades amb Hölderlin, Nietzsche, Thomas Mann o Novalis, forgen el pensament d'en Jakub, maduren les idees que, segons confessa ell convençut, han de canviar el curs de la metafísica. Per a en Jakub, la ingesta dels aliments és l'absorció de tota la matèria de l'element ingerit. És a dir, tant la matèria física com l'espiritual. Però podrà portar a bon port la seva idea tan absurda en un principi? Podrà donar a conèixer i fer entendre la munió de quaderns manuscrits que guarda zelosament a la seva habitació, on hi ha anat perfilant millor la base fonamental de la idea?

Aquests passeigs desemboquen en la coneixença de l'Elena Oblak(*). Amor platònic des del començament, obsessió per a tota la vida. No direm els perquès de ser inabastable l'Elena per a en Jakub perquè cauríem en tòpics i repeticions. Es poden suposar. Només direm que en Jakub pensa nit i dia en la seva frase i en l'Elena. Fins a arribar al deliri i a la pèrdua quasi total de la raó.

"Ets els que menges".

En Jakub comença la seva activitat com a ajudant del seu pare. Ja sap com degollar els animals per a que esgüellin el menys possible, com esmolar el ganivet per a que el tall sigui net i la sang no surti a dolls que puguin esquitxar-ho tot. Fins i tot, s'esmerça en l'art de la pesca. Així, sense tastar els animals que sacrifiquen els altres, torna a l'alimentació omnívora.

Tothom sap els sentiments obsessius d'en Jakub per l'Elena i les seves teories extravagants són tema de murmuracions des de fa anys. Per això, quan la noia desapareix misteriosament, l'escorxador filòsof és el principal culpable. Però, abans que tot el poble arribi a aquesta conclusió, en Jakub ja s'ha fet fonedís i ha creuat la frontera a través de les muntanyes, lluny del seu país.

"Ets els que menges".

* * *

Des d'aquell episodi fatídic, ja han transcorregut deu anys, en Jakub no ha trepitjat la seva terra natal, amagat del món quan l'apatia s'apodera d'ell. En intermitents aparicions per a satisfer la seva selecció alimentària, frenesia que el manté viu per a obtenir l'essència de tot allò que no pot aconseguir de cap més manera. Com ja ho va fer amb l'Elena Oblak. Encara que la seva teoria no hagi trobat un lloc dins de la metafísica o de l'ontologia i resti inèdita, ni li hagi servit per a comprendre's.

------------------------------------------------------------

*Vrahmilohník=galant assassí, en txec
*Oblak=núvol, en txec