Ínfules

Un relat de: deòmises
Li ha costat trobar-los. Però finalment té disposats damunt del marbre tots els ingredients per efectuar el sortilegi que la faci poderosa, més que la més gran de les divinitats. Els introdueix dins de la marmita, on ja bull un líquid ben espès, tal com ho indiquen les instruccions del Gran Llibre de l'Arximag. Alhora, cantusseja els versos de paraules obscures que ha après gràcies a la saviesa de Morgana. En qüestió de segons, la cofurna s'emplena de fragàncies mil·lenàries i d'una broma grisosa que li confereix un aspecte encara més tètric. La fetillera somriu i dibuixa una ganyota maliciosa mentre remou el contingut que borbolleja sense parar. És tan a prop del seu propòsit que sent l'eufòria del triomf que farà agenollar tothom en humil reverència davant de la seva magnitud.

Li agrada l'espectacle que l'envolta, aquesta atmosfera gairebé irrespirable, el caos que esdevindrà a partir d'ara. Al fons dels seus ulls, una espurna de maldat pampallugueja en inspirar els efluvis de la poció i omplir-se els pulmons de la seva essència. Així s'immunitzarà de qualsevol efecte nociu desencadenat i podrà gaudir del seu triomf tal com es mereix. Inhala diverses vegades més i, quan pensa que ja n'hi ha prou, obre amb decisió els finestrals perquè s'escampi aquella fortor immunda. Esclafeix una rialla sinistra i el tornaveu de les muntanyes circumdants en multiplica el so fins a fer-lo eixordador.

El que no sospita és que, en qüestió de setmanes, correrà la brama d'una pandèmia vinguda d'Orient, i tots els països entraran en un pànic cerval que els farà tancar fronteres i controlar poblacions senceres. I aquest alarmisme portarà rumors de l'origen d'aquesta mortaldat. Li suposarà un gran esforç entomar la realitat i, entre la sobreinformació i les notícies falses, que semblaran assenyalar les tèrboles accions d'un govern asiàtic, es lamentarà de la seva naturalesa miserable, de bruixa de tercera fila, amb ínfules d'incloure's entre les més grans.

Comentaris

  • Atlantis | 22-11-2020

    Així que va ser ella la culpable ? Falta d'informació. Té pocs assessors i mànagers que ressaltin el seu nom...mecatxis!!!

    M'he divertir. és original i ben escrit.

  • És bo de saber..[Ofensiu]
    kefas | 22-11-2020

    .. que som alguna cosa més que manobres i cambrers i tenim la capacitat de crear espècimens sofisticats. No necessitem Wuhan, amb Vallgorguina fem el fet.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306002 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978