In memoriam

Luard el mariner, “in memoriam”

El dia que va morir Luard el mariner, la tramuntana va començar a bufar com feia temps que no ho feia en el petit poblet de la costa. Cap barca s’atrevia a sortir del port i el fort vent corria pels carrerons i per dintre les cases fent espetegar tot el que trobava. Fins les persones no s’atrevien a sortir i quan ho feien, xiuxiuejaven unes amb els altres al voltant del vell mariner i de com s’ho farien, per complir la seva voluntat de descansar a Cala Serena, a mig camí del Cap de Creus.
La tramuntana va bufar set dies i set nits. A casa el vell mariner, la família el vetllava talment com si estigués adormit. Al seu voltant s’anaven recordant histories que aquest solia explicar com la d’aquella vegada misteriosa en que les barques que havien sortir a pescar varen ser engolides pel mar amb tots els seus tripulants o de com una vegada varen desaparèixer sense que ningú n’aclarís el motiu, tots els peixos a 100 milles de la costa. En sabia un munt en Luard del mar...
La matinada del vuité dia el vent va amainar. La gent a poc a poc va anant sortint de les cases i es varen dirigir al port. Varen anar pujant a les barques i aquestes amb el motor a mig gas en senyal de respecte, anaven seguint la barca que portava el cos de Luard el mariner. El mar estava tranquil, el cel encapotat i les barques al seu pas, deixaven esteles de escuma blanca.
Al arribar a prop de Cala Serena, els motors es varen aturar i el silenci va ser total. Després de un breu respons del mossèn, el cos del vell mariner fou dipositat al mar. Uns cercles concèntrics es varen formar al seu voltant fins a desaparèixer entre les barques.
Tothom recorda, al petit poble de pescadors, el dia que va morir Luard el mariner i de com la tramuntana va bufar sense parar set dies i set nits. Descansi en pau vell mariner!