HISTÒRIES DEL MEU AVI

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
El meu avi matern va néixer i va passar part de la infantesa en una casa de pagès, on havia sigut la casa natal d´un conegut bandoler en Perot Rocaguinarda.  

El meu avi matern solia parlar-me del bandoler. No sé  bé d'on havia trobat informació, segurament dels abans passats i també em parlava d´un llibre on es descrivia més o menys la vida de la persona esmentada.

En Perot Rocaguinarda va néixer al mas Rocaguinarda un 18 de desembre de 1.582 al terme d´Oristà , fill de pagesos. No cal dir que quan vivia l'avi a Rocaguinarda ja havien passat més de quatre-cents anys, però la seva fama perdurava a la nostra terra.

No us parlaré de la vida de bandoler  que va viure que ben segur de bona part de tots és ben coneguda. No soc jo cap historiadora, ni cap entesa , sols us parlaré de la dèria que tenia l´avi en explicar-me coses ,de la casa de pagès i les seves rodalies.

M´explicava del cingle amb els  estranys gravats a les roques i d´ una porta secreta que s´obria dins la cuina i menava a una espècie de túnel que ell havia recorregut moltes vegades amb un llum de carbur a la ma, segons deien portava a un tros molt allunyat de la casa i per on s´escapava en cas de perill. Ell deia que estava mig enrunat i que mai va poder arribar al final, però que si existia darrere un banc escon que dissimulava l´entrada.

El meu avi de petita em va portar a visitar la casa el cingle amb les inscripcions que deien dataven del bandoler. A mi això m´encantava, com m'agradava escoltar les històries i les rondalles i no en tenia mai prou, el meu avi era una persona intel·ligent amb una gran memòria i imaginació , sempre penso va viure en època equivocada. Jo la seva única neta les conservo a la memòria per sempre amb gran estimació.

També recordo l´indignació del meu avi quan va veure que les pedres, i tot el que tenia valor patrimonial per generacions properes, eren venudes i arrencades de les seves parets fins no deixar pràcticament res, un munt de runa.

I jo la seva neta encara recorda la casa en peus i al meu avi rialler i bona persona- avi tu tenies raó ,no s´havia de fer malbé  una casa històrica-. l´únic personatge de no-ficció del Quixot.

Comentaris

  • Un record[Ofensiu]
    MariaM | 13-11-2022 | Valoració: 10

    Si és o no, una història verídica, de la teva infantesa, ho sembla; està molt benm explicat i és el que compta.
    Fins aviat.
    MariaM

  • disculpa[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 30-10-2022 | Valoració: 10

    perdo. m'equivocat

  • disculpa[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 30-10-2022 | Valoració: 10

    perdo. m'equivocat

  • bellesa[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 30-10-2022 | Valoració: 10

    En bandolers al cap i a la fí, ens hem de tornar
    per tornar a vides i terres sense màcules.
    Mercès pers tous commentais. Com poeta que est, No cal entendre la poesia, sols sentir-le si mes no.

  • Publicat. [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 30-10-2022 | Valoració: 10

    https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/histories-del-meu-avi/

    Gràcies.

    Recorda que estem oberts fins passats els Reis.

    tribuna@guimera.info

  • Perot i l'avi.[Ofensiu]
    SrGarcia | 28-10-2022

    Molt interessant la història de l'avi, del mas i el bandoler. Sempre hi ha persones que deixen records, bons o dolents, i es parla d'ells durant molts anys.
    M'agraden els noms de Perot, Joanot o Jaumot (encara n'he conegut un d'aquest últim nom, sembla que això ja s'ha perdut).

  • Preservar els records[Ofensiu]
    llpages | 28-10-2022 | Valoració: 10

    Un relat que lluita contra l'oblit d'uns temps de bandolers que molta gent desconeix. Està bé de posar per escrit una memòria que, d'altra manera, s'oblidaria fàcilment. Entranyable la figura de l'avi, ben descrit. Bona feina, Montserrat!

  • Vivències...[Ofensiu]
    Prou bé | 27-10-2022

    ...de la infantesa, entranyables i molt valuoses en el record i la memòria que cal preservar!
    Amb total cordialitat

  • La història que perdura. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-10-2022 | Valoració: 10


    Records del teu avi, molt ben explicat, on anomenes que la mateixa història no s'he de fer malbé; però s'ha de mantenir a través dels anys.
    M'ha agradat com vas relatant-lo a poc a poc.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Els avis[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 27-10-2022 | Valoració: 10

    Quina sort haver gaudit i après tant del teu avi matern, les seves històries, els seus valors.... És impossible que no el recordis amb aquest afecte.

    Enhorabona !!.

    Una abraçada Montserrat.

    Rosa.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

442 Relats

1547 Comentaris

295282 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.