Històries de la puta mili. [Temps real de lectura: 2 minuts]

Un relat de: Joan Colom
Gener de 1969: agents de la Brigada Social es presenten a casa de matinada, sobresaltant els meus pares, i se’m enduen a la Prefectura de Policía. Pels interrogatoris m’assabento que la detenció està relacionada amb el furt d’una ciclostil a l’Escola d’Arquitectura. Passats tres dies faig cap a la Model, on estic un mes. Un cop al carrer, he d’anar a signar setmanalment als Jutjats Militars —m’havien quintat i havia de fer la mili—, fins que em comuniquen el sobreseiment.

Ja de soldat —tres mesos d’instrucció prop de Cadis i dotze a Ceuta, a Regulars de Tetuan 1—, de seguida m’adono que aquests antecedents portaran cua: tothom gaudeix de dos permisos d’un mes, però jo no. I encara sort que el coronel del regiment, sabedor que havia acabat la carrera i dibuixava bé, em destina a l’antic gabinet topogràfic on m’encarrega feinetes; si no, m’hauria tocat fer moltes guàrdies, cuina i neteja de vàters. No recordo els encàrrecs però sí que utilitzava tinta xinesa, aquarel·les i purpurina. Però aquesta moma no serveix perquè em donin permisos.

Moltes tardes se’m fa un nus a la gola quan, des del gabinet de topografia, veig allunyar-se el ferri Ceuta-Algesires amb els companys de vacances. Tampoc ajuda donar crèdit als rumors sobre la imminència del llicenciament, rumors que van caient un rere l’altre fins que em llicencio amb quinze mesos de mili. Mentrestant, anar-me’n de Ceuta vestit de civil s’ha convertit en el desig més obsessiu que mai no havia tingut.

Perquè us feu una idea de com aquesta obsessió ha deixat seqüeles, encara un dels meus somnis recurrents és el següent: efectius de la policia militar es presenten a casa i em demanen que faci les maletes perquè haig de tornar a Ceuta, a fer els tres mesos de mili pendents...


Aquest relat ha estat presentat al Repte Clàssic DCCXXIX i consta de 300 paraules —una d’elles,"purpurina"— segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

  • Seqüela....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 15-10-2022

    que per molts anys que hagin passat queden gravades a foc, i no m'extranya, aquesta història es per no oblidar-la, una bretolada darrere l'altra.

    Cordialment.

    Rosa.

  • Joventut[Ofensiu]
    Marina i punt | 11-10-2022

    No m'estranya que generi seqüeles aquesta situació. Brutal pel que havíeu de passar els nois en una edat en què necessites ales per volar i no pas que t'encadenin.
    La meva parella llavors, es va declarar objector de consciència i també va patir déu-n'hi-do.
    Està bé compartir-ho.

    Salutacions

    Marina