Hipòtesis (o Antípodes)

Un relat de: deòmises
L'estridència omple l'apartament en sonar el telèfon i la mosca aixeca el vol. Ningú no despenja l'aparell i continua el so metàl·lic del timbre fins que salta el contestador i la veu masculina, gravada sense modulacions emotives, convida a deixar un missatge tot seguit. Llavors, el senyal acústic, com una comporta oberta, deixa pas a un torrent de retrets ple de violència i ràbia:

—Hola, ja ho suposava, que no t'atreviries a atendre'm. T'he telefonat al mòbil i ara al fix de casa teva, després que no rebis els missatges ni me'ls vulguis llegir. Sí, hi haurà una raó de pes que em faci sentir culpable, però n'estic fins al capdamunt que no t'enfrontis a les coses. Som parella i hi ha moments per a discutir, també. No només flors i violes i petons i carantoines. Som adults i has de posar-hi més de la teva part perquè això rutlli. Fuges una vegada més i em deixes amb la paraula a la boca. Desapareixeràs durant uns dies, ho sé. Però aquest cop no t'aniré al darrere, t'ho hauràs de guanyar i ja ho has de saber que et perdonaré i ens reconciliarem. Però tingues valor i afronta els temporals si creus que...

El temps per al missatge ha escapçat el comiat. Però l'Ofèlia no tornarà a telefonar. Ja ha dit allò que havia de dir i no es vol estovar. Anirà a la dutxa, s'hi estarà una bona estona i recapacitarà. Tot són hipòtesis diverses, ara que es troba als antípodes d'en Màrius i no sap cap a on dirigir aquesta relació, en què tants esforços han de venir de la mateixa banda perquè s'avanci. I mai no és la d'ell. Se l'imagina encauat al seu apartament, havent blocat el pany de la porta com les altres vegades perquè ella no es presenti i el sermonegi. Realment, li manca sang per a l'amor.

L'Ofèlia es deixa amanyagar pel doll d'aigua calenta mentre, a l'habitació d'en Màrius, la mosca atura el seu vol quan el silenci ha envaït de nou el pis. Aterra a la taca de sang coagulada, que s'estén al voltant de l'orifici de bala del jove, que jau mort al llit amb el revòlver encara a la mà.

Comentaris

  • Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda

    Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
    ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
    i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
    on es faran públics els premis principals del concurs.

    Invitació

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Felicitats[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 04-12-2015 | Valoració: 10

    Hola. J afeia dies que volia entrar al teu relat. Torne a picar a veure si és possible ara. M'ha agradat molt, per prosa àgil, potent i directa, que s'adiu molt bé al contingut. És una mirada franca, sense prejudicis, envers la realitat. Poca o ninguna comunicació i ella, tan incomprenssiblement freda, sense adonar-se'n de res. Un plaer llegir-tei aprendre de tu i els teus relats. Gràcies per comentar el meu i ser tan benèvol, però encara em queda molt que aprendre i, si vols i pots, em pots comentar defectes, que seria d'agrair, com també que entres, per favor, al Repte. ja no dic res més perquè se'm talla la connecció. Rep una molt cordial abraçada i disculpa el comportament un poc rar. Si entres al Repte promet comentar-te millor.

  • Impressionant[Ofensiu]

    Amb aquest relat ens deixes a tots sense alè. Un estil increïble, ben portat, amb un final del tot inesperat i que tanca el cercle que tu mateix obres sense que ho esperem. No tinc més paraules per descriure'l. L'enhorabona.
    Edgar

  • Inesperat[Ofensiu]
    Materile | 18-11-2015 | Valoració: 10

    Veig que comences amb bon peu. Un relat fantàstic! Una història com moltes, però ens ensenyes, al final, que el noi no és tan fred, tan indiferent... Has tramat molt bé aquest patiment. Un final sorprenent, però esperat en tu. La teva mestria porta els protagonistes, i els lectors, enganyats fins al final. Saps donar vida amb la teva descripció fins i tot a la tafanera mosca!
    Felicitats!!
    Materile

  • El segon Màrius d'avui[Ofensiu]
    Endevina'm | 18-11-2015

    i tots dos per mal borràs!

    Noi, tens la mà trencada en amagar els detalls que ens duguin a l'inesperat final que sempre ens ofereixes. Molt ben conduit, fluïdesa de la casa, i el toc final, també marca de la casa. Poc més puc afegir...ah! sí home! un relat genial!


    Fd'AG

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306002 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978