Glaç a la vorera

Un relat de: Bonhomia
Els camps emmetzinats
al fred dels huracans no recurrents,
de glaç,
destorben el patrimoni
de sagrades lleis inintel.liogible.

Las façana de cada casa
s'allunya del glamour de la dictadoria,
mentre volen coloms
festejant cada nou dia.

Comentaris

  • Tens raó, [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 10-05-2011 | Valoració: 10

    benvolgut Sergi!
    Tot i que hi ha cops que els esculls que ens "regala" la vida, són difícils de superar,
    festegem cada nou dia!
    Una abraçada plena de carinyo.

    Nonna

  • Marteta | 06-05-2011 | Valoració: 9

    Cada nou dia.. valdria la pena veurero sempre. Tantdebò cada matí em despertés amb les ganes de mirar per la finestra i veure tot això
    M'agrada ;:)

  • Breu i extens alhora[Ofensiu]
    brins | 14-04-2011 | Valoració: 10

    Un bell poema que sap sintetitzar amb saviesa i emoció, la importància de saber viure.

    És preciós, Sergi; et felicito,

    Pilar

  • Celebració[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-04-2011

    Sempre que tinguem una raó o un pretext, per mínim que sigui, per a celebrar-ho, cal fer-ho!
    Qui sap si demà tindrem l’ocasió, de nou...

    T’envio una abraçada sense metzina,
    Unaquimera

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515782 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.