Fúria

Un relat de: deòmises
Quan escolto el xiscle, em trobo a la cuina, amb l'olla al foc i les patates gairebé pelades. Corro cap al passadís i el panorama que descobreixo a través de la finestra és esgarrifós: una dona ha travessat el crani d'un nen. Només una part de l'empunyadura del ganivet queda visible enmig de la massa sanguinolenta del caparró. Xisclo per evitar el desmai. Reconec la roba, és la que duu el meu fill avui. I, ara que hi penso, fa estona que no l'escolto per enlloc de la casa... Un calfred em recorre l'espinada de forma immediata arran d'aquest pensament, sens dubte, el pitjor. Alço la mirada i els meus ulls topen amb l'esguard dement de la dona. Em mira i s'adona que també la reconec. La fito amb ràbia, amb la fúria de la mare que veu com li arrabassen el fruit del seu ventre. La boja deixa caure el cos inert, encara amb el ganivet enfonsat en el seu crani, el del meu fill, i l'inici de la seva aproximació cap a mi és idèntic al de la meva cap a ella. En sentir l'impacte, el mirall s'esmicola i apareix la paret nua del rebedor. Llavors és quan, presa del pànic, ho entenc tot.

Comentaris

  • Pànic[Ofensiu]
    Naiade | 06-02-2012

    Un relat terrible, esfereïdor. Quin gir final!!
    Felicitats guanyador
    Una abraçada

  • Genial![Ofensiu]
    copernic | 04-02-2012

    Un relat guanyador en el qual hi niua la por més paorosa de totes. La d'un mateix. Excel.lent!

  • Genial![Ofensiu]
    copernic | 04-02-2012

    Un relat guanyador en el qual hi niua la por més paorosa de totes. La d'un mateix. Excel.lent!

  • Propera publicació de l'ARC[Ofensiu]


    Benvolgut/uda relataire:

    Com ja deus saber, des de l’ARC hem encetat la iniciativa d’editar, mitjançant una plataforma digital de publicació, el recull dels microrelats guanyadors i seleccionats de l’anterior convocatòria del Concurs ARC de Microrelats “Secrets”. Edició que ja és un fet: SECRETS.

    La bona acollida d’aquesta proposta ha fet que ens plantegem la possibilitat de donar-li continuïtat. I aquesta és la nostra intenció.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada aquest mes de gener, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens autoritzessis a comptar amb el teu microrelat perquè sigui inclòs en el proper recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic (associacio.relataires@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

    Esperem que aquesta nova iniciativa de l’Associació de Relataires en Català et sembli interessant.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu de l’ARC: associacio.relataires@gmail.com

    En/na ......................................................................................................... amb D.I. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat seleccionat del mes de ......................................, del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Sentiments” que s’editarà a finals de 2012 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a.

  • una nova dosi[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-01-2012

    de la por a un mateix que no sap reconèixer fins que topa amb el mirall.

    Una bona paràbola de la vida, un relat que fa reflexionar, no sols és la història que ens expliques, i com ens ho expliques, de meravella, si no el què ens expliques.

    Bona feina xaval!

    Ferran

  • Queda a la memòria[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 17-01-2012 | Valoració: 10


    Acostumat (malacostumat) a la teva obra poètica, que ja saps que admiro, i molt, aquest relat em proporciona un nou punt de referència de les teves qualitats com a escriptor. Genial i terrible. Queda a la memòria.

    Felicitats,

  • No tinc paraules[Ofensiu]
    Carles Ferran | 12-01-2012

    En cinc paraules: Es-fe-re-ï-dor. Mentida: No tinc paraules. Genial.

  • Tenir-se por[Ofensiu]
    bloodymaruja | 11-01-2012 | Valoració: 10

    La por més terrible és la que es té d'un mateix, de perdre el cap, la raó, el control. Quan els meus fills eran petits tenia un somni recurrent : m'oblidava el meu nadó en un armari, i passaven els dies i de cop recordava on era la criatura, o el que quedava d'ella. I era un somni terrible,UFFF.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

347 Relats

942 Comentaris

256033 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978