Fulles de tardor

Un relat de: Magda Garcia
Des de feia uns dies tenia menys energia vital i se sentia més pàl•lida, més groguenca. Estava amoïnada. Sempre havia anat consolidant-se, creixent normalment, movent-se amb naturalitat i guanyant pes progressivament. Tanmateix, des de feia uns dies es notava més prima, amb menys força i diria que s’estava encongint. I el cas és que a les seves veïnes i companyes els hi succeïa el mateix, perquè ella escoltava les seves converses i constatava que totes estaven vivint el mateix procés. I és que la tardor és el que té. I les fulles, malgrat segurament voldrien continuar a les branques, van caient….

Comentaris

  • El pas de la vida[Ofensiu]
    Prou bé | 20-10-2021

    Magnífica recreació en un fet real, el de la vida de les fulles caduques, del que és el cole vital!
    Amb paraules belles i ben trobades ens poses davant de l'única cosa segura que tenim en néixer....
    Amb total cordialitat

  • Cicle[Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 18-10-2021

    Una bonica humanització de les fulles de la tardor... Tot segueix el seu cicle! M'ha agradat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: