Cercador
Fístula
Un relat de: deòmises- Compartir:
Ja fa dies que el pare no hi és. Ni els seus germans. La mare li assegurava que tornarien, que tot era culpa de les males persones que corren pel país. Ara, però, en ple desemparament, ja no sap què creure ni què pensar. Tampoc no comprèn per què la mare també ha desaparegut. Ni per què l'ha deixada sola sense protecció. L'acompanyaven individus furiosos, excitats, que només proferien renecs i insults. Quan s'aixeca la camisola de dormir i s'asseu a la tassa del lavabo llardosa, les basques li regiren l'estómac. Defeca i vomita alhora, enmig d'un xiscle dolorós i ofegat al fons de la gola. Les llàgrimes la deixen per uns instants sense visió. I murmura de nou els noms dels seus pares i germans en veure el resultat d'aquestes nàusees.
Es queda palplantada davant del mirall escantonat. Aquest cos no para de créixer... Prega per amagar els seus pits i els malucs sota els parracs, tot aquest cos que és la causa que els militars s'hagin fixat en ella, que hagin despertat els seus instints animals. resa entre dents perquè no tornin els uniformes i les botes. Demana a un Déu, que es mostra impassible i silenciós, que no tornin aquesta nit de nou, perquè ella és l'única culpable d'aquests fets. I n'està convençuda, igual que sap que el pare la renyarà i la pegarà quan torni i descobreixi que ha mantingut relacions sexuals amb estranys. És la seva culpa, aquesta exuberància en té tota la culpa... No pas la guerra...
Comentaris
-
Que anava a preu fet o què[Ofensiu]Mena Guiga | 28-04-2012
que arrel de TRANSPARENT de RC i arrel de posts seves arribo a Fidel (aleshores no entenc allò de la P, si saps de què va) i em trobo que al seu costat, al perfil, hi ha EL CRIT cridaner que ja em sé en aquest món on tothom crida la seva presència i la seva pena? Què vol comunciar-me Joan Pons o7? Què ovaris passa, que tot balla i tothom xerra i ningú no calla?
Allò que trasparent estigués cansat i que massa informació m'ha encès una llumeneta. Sóc bona detectiu? Analitzo bé?
I ara qui té oxiürs és el meu fill i suposo que tots a casa per extensió. I jo anar rient! -
Bon[Ofensiu]Lavínia | 14-04-2012
relat, Deòmises. Desagradable, amarg, com els moments que li han tocat viure a la protagonista, però molt ben escrit. Felicitats
-
Dolor[Ofensiu]Materile | 10-04-2012
Un relat fantàstic, molt ben estructurat i amb un final que toca els sentiments: les guerres que destrueixen els éssers humans. M'ha agradat molt.
Materile -
dur deò... molt dur[Ofensiu]joandemataro | 06-04-2012 | Valoració: 10
i com sempre en els teus relats, ric en la forma i el contingut... un relat de categoria que serveix com a exemple als qui volem aprendre
et felicito company -
Angoixa[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 02-04-2012
Sempre hi ha qui no té altres referents i pensa que ell/a en té tota la culpa de tot allò dolent o rar que li pot passar. M'has fet passar una estona d'angoixa veient per on volies anar i per on has acabat tirant, tot i que comences amb una "coïssor poc suportable" i sembla que no ha de ser tant, però com de costum, aquí no se salva ni déu. Pobre xiqueta!
Molt ben narrat deo.
Ferran
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307217 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978