Cercador
Fill de puta!
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Com que a València acaba de caure una senyora pedregada, amb pedres de mida entre cigrò i cirera, tot i que per la tele hagi sentit parlar de nous, i m’he quedat sense Internet en l’ordinador portàtil, perquè un servidor és molt estalviador —amb 20 euros al mes tinc telèfon mòbil i Internet en ambdós dispositius, fent servir el primer com a punt WiFi— i això no m’hauria passat si hagués contractat Internet per fibra óptica gastant-me’n 20 més, intentaré distreure’m escrivint un relat. Abans d’ahir se me’n va ocórrer un, mentre feia la passejadeta matinal: des d’una travessia que acabava de passar, vaig sentir una veu masculina i potent —em va acompanyar força temps— que no parava de cridar "Fill de puta!", i de tant en tant també "Baixa!" però sense afegir allò tan castís de "... si és que tens el que s’ha de tenir!". Vaig estar a punt de tornar enrere, per veure qui cridava així, però ho vaig deixar córrer. Això sí, a més de l’atipicitat de sentir cridar en valencià a València, la veu era ferma: no semblava la d’un indigent ni la d’un borratxo.
Em va semblar que el tema del relat —de la categoria Assaig, per suposat— podia ser aquest insult, el més ofensiu que algú pot proferir contra algú altre.
La primera cosa que cal preguntar-se és el perquè s’ha de traslladar la ignomínia a la mare, podent concentrar-la en el destinatari amb insults com desgraciat, imbècil, animal o cabró. Ultra l’obvietat que a les dones sempre els toca el rebre, diríem que tocar-li la mare a algú és tocar-li el voraviu en allò més sagrat. Tot i que, en teoria, l’últim dels insults suara esmentats, cabró, és més verinós que fill de puta, perquè també trasllada la vergonya a una altra persona —en aquest cas no és la mare sinó la muller, qui és una fulana o gairebé— però a la vegada embruta directament l’al·ludit: un no escull la mare però sí que pot reaccionar davant la infidelitat de la dona, en comptes de consentir-la. Però el poc èxit de "Cabró!" en relació a "Fill de puta!" potser caldria buscar-lo en el significant —el continent o forma— més que en el significat —el contingut—. Potser a l’única síl·laba tònica de ca-BRÓ li manca entitat sonora, comparant-la amb la rotunditat de la fórmula amb tres síl·labes tòniques —l’àtona com si no hi fos—: FILL-DE-PU-ta. Tant és així que en castellà no es prodiga la traducció literal "Hijo de puta!" sinó "Hijo puta!", que deriva de l’arcaic "Hideputa!" i també respon a la mètrica de les tres tòniques: HI-JO-PU-ta.
Em va semblar que el tema del relat —de la categoria Assaig, per suposat— podia ser aquest insult, el més ofensiu que algú pot proferir contra algú altre.
La primera cosa que cal preguntar-se és el perquè s’ha de traslladar la ignomínia a la mare, podent concentrar-la en el destinatari amb insults com desgraciat, imbècil, animal o cabró. Ultra l’obvietat que a les dones sempre els toca el rebre, diríem que tocar-li la mare a algú és tocar-li el voraviu en allò més sagrat. Tot i que, en teoria, l’últim dels insults suara esmentats, cabró, és més verinós que fill de puta, perquè també trasllada la vergonya a una altra persona —en aquest cas no és la mare sinó la muller, qui és una fulana o gairebé— però a la vegada embruta directament l’al·ludit: un no escull la mare però sí que pot reaccionar davant la infidelitat de la dona, en comptes de consentir-la. Però el poc èxit de "Cabró!" en relació a "Fill de puta!" potser caldria buscar-lo en el significant —el continent o forma— més que en el significat —el contingut—. Potser a l’única síl·laba tònica de ca-BRÓ li manca entitat sonora, comparant-la amb la rotunditat de la fórmula amb tres síl·labes tòniques —l’àtona com si no hi fos—: FILL-DE-PU-ta. Tant és així que en castellà no es prodiga la traducció literal "Hijo de puta!" sinó "Hijo puta!", que deriva de l’arcaic "Hideputa!" i també respon a la mètrica de les tres tòniques: HI-JO-PU-ta.
Comentaris
-
Error HTML[Ofensiu]Joan Colom | 10-07-2023
En anar a tancar la mida 3 de caràcters alfanumèrics, m'havia descuidat d'escriure "/",
Espero que a partir d'aquí tot vagi bé. -
Prosòdia[Ofensiu]SrGarcia | 08-07-2023
M'ha agradat aquesta reflexió sobre la prosòdia dels insults. És cert que insultar bé és com escriure poesies, i s'ha d'estar amatent tant al contingut com a la forma.
Insults de tres síl·labes: tros de ruc, tros de boc (potser preferible a cabró), aurellut, etc. -
Els insults....[Ofensiu]Rosa Gubau | 06-07-2023
tan usuals, diferents i malsonants que la majoria de vegades es deixen anar sense pensar el seu significat. Una bona exposició i anàlisi de quant es produeix aquesta situació.
Molt encertat Joan Colom!
Salutacions.
Rosa.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre PRIMERENC/NOVELL [temps real de lectura: 3 minuts]
- Pi i la quadratura del cercle. [temps real de lectura = 4 minuts]
- Hem begut oli.
- Llegir i escriure.
- Divagacions macabres. [temps real de lectura: 1 minut]
- Mentider! [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ESGLAONS I GRAONS [temps real de lectura: 3 minuts]
- Fibonacci, punt final. [temps real de lectura: 42 minuts]
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts]
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.