Cercador
Fantasmes quotidians. [temps real de lectura: 3 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Cada dia havia de fer noves coneixences; de les que tenia no podia esperar gaire perquè ja el veien venir. Quan algú s'interessava per la seva professió no en treia l'aigua clara; ell, però, era un expert endevinant l'ocupació dels altres.
No és que fos un mentider compulsiu; de fet, totes les coses que explicava eren certes en alguna mesura, com quan presumia d'estudiar Econòmiques sense afegir que portava cinc anys matriculat a primer curs i cap assignatura aprovada.
No era massa partidari d'usar les xarxes socials per pescar incauts. Preferia els mètodes clàssics: fer l'aperitiu en algun bar de la part alta de la ciutat, mai el mateix, amb el Financial Times desplegat damunt la barra. Quan aconseguia fer-la petar amb algú era una fletxa: en mitja hora l'havia convençut d'alguna inversió rendibilíssima a curt termini.
Estava entrampat per tot arreu. Podia pagar la hipoteca del pis de Les Corts gràcies al lloguer del pis de Sant Andreu, la hipoteca del qual... Pel que fa a les lletres, era el rei de les pilotes.
Als seus trenta-sis anys encara anava a dinar a casa dels pares, però això no ho sabien les seves dues nòvies, a les qui portava a sopar a bons restaurants. Naturalment, cap de les dues coneixia l'existència de l'altra.
Al marge d'aquestes relacions estables, de tant en tant aconseguia lligar en les discoteques de moda que freqüentava. Aquestes vivències, convenientment magnificades però explicades com a anècdotes sense importància, li servien per fer dentetes als amics.
Aquest relat consta de 250 paraules —entre elles "fletxa", "endevinar" i "aigua"; cap d'elles "cartes", "vida" ni "llençol"—, però finalment no va ser presentat al RepteClàssic DCCLXX (tema: FANTASMES), al qual vaig acabar presentant "L'Smart Fortwo fantasma". Tots dos relats responien al tema proposat, cadascun en una accepció diferent del mot "fantasma", però vaig preferir el segon perquè el primer el trobava dispers, sense una estructura narrativa clara.
Resolt aquest RepteClàssic a favor d'Atlantis, em vaig adonar que tots quatre concursants havíem triat la mateixa accepció de fantasma com a ànima en pena i vaig pensar que estaria bé treure-li tot el suc al tema, convocant un altre concurs. Com que la guanyadora Atlantis encara no havia convocat el RepteClàssic DCCLXXI, vaig adreçar-li un avís al Fòrum, amb el següent contingut: "Sense ànim d'interferir en la teva decisió, volia fer-te un suggeriment sobre el tema del RepteClàssic DCCLXXI, si és que encara t'ho estàs pensant: seguir amb el tema FANTASMA però en l'altra accepció de la paraula: com diu el diccionari, 'Persona que fa el fatxenda, que presumeix molt, però que no respon a les expectatives que desperta'."
Em semblava que el redactat era prou respectuós i que deixava clar que no volia ser una intromissió en la prerrogativa d'Atlantis com a convocant, però vaig rebre comentaris que posaven en dubte aquestes intencions i que em van doldre. Primer vaig pensar que, quan em toqués a mi convocar un RepteClàssic, seria el moment de tornar al tema FANTASMES alternatiu, però he acabat decidint que preferia publicar ara el primer relat, perquè en quedés constància, i passar pàgina.
No és que fos un mentider compulsiu; de fet, totes les coses que explicava eren certes en alguna mesura, com quan presumia d'estudiar Econòmiques sense afegir que portava cinc anys matriculat a primer curs i cap assignatura aprovada.
No era massa partidari d'usar les xarxes socials per pescar incauts. Preferia els mètodes clàssics: fer l'aperitiu en algun bar de la part alta de la ciutat, mai el mateix, amb el Financial Times desplegat damunt la barra. Quan aconseguia fer-la petar amb algú era una fletxa: en mitja hora l'havia convençut d'alguna inversió rendibilíssima a curt termini.
Estava entrampat per tot arreu. Podia pagar la hipoteca del pis de Les Corts gràcies al lloguer del pis de Sant Andreu, la hipoteca del qual... Pel que fa a les lletres, era el rei de les pilotes.
Als seus trenta-sis anys encara anava a dinar a casa dels pares, però això no ho sabien les seves dues nòvies, a les qui portava a sopar a bons restaurants. Naturalment, cap de les dues coneixia l'existència de l'altra.
Al marge d'aquestes relacions estables, de tant en tant aconseguia lligar en les discoteques de moda que freqüentava. Aquestes vivències, convenientment magnificades però explicades com a anècdotes sense importància, li servien per fer dentetes als amics.
Aquest relat consta de 250 paraules —entre elles "fletxa", "endevinar" i "aigua"; cap d'elles "cartes", "vida" ni "llençol"—, però finalment no va ser presentat al RepteClàssic DCCLXX (tema: FANTASMES), al qual vaig acabar presentant "L'Smart Fortwo fantasma". Tots dos relats responien al tema proposat, cadascun en una accepció diferent del mot "fantasma", però vaig preferir el segon perquè el primer el trobava dispers, sense una estructura narrativa clara.
Resolt aquest RepteClàssic a favor d'Atlantis, em vaig adonar que tots quatre concursants havíem triat la mateixa accepció de fantasma com a ànima en pena i vaig pensar que estaria bé treure-li tot el suc al tema, convocant un altre concurs. Com que la guanyadora Atlantis encara no havia convocat el RepteClàssic DCCLXXI, vaig adreçar-li un avís al Fòrum, amb el següent contingut: "Sense ànim d'interferir en la teva decisió, volia fer-te un suggeriment sobre el tema del RepteClàssic DCCLXXI, si és que encara t'ho estàs pensant: seguir amb el tema FANTASMA però en l'altra accepció de la paraula: com diu el diccionari, 'Persona que fa el fatxenda, que presumeix molt, però que no respon a les expectatives que desperta'."
Em semblava que el redactat era prou respectuós i que deixava clar que no volia ser una intromissió en la prerrogativa d'Atlantis com a convocant, però vaig rebre comentaris que posaven en dubte aquestes intencions i que em van doldre. Primer vaig pensar que, quan em toqués a mi convocar un RepteClàssic, seria el moment de tornar al tema FANTASMES alternatiu, però he acabat decidint que preferia publicar ara el primer relat, perquè en quedés constància, i passar pàgina.
Comentaris
-
Molt interessant [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 20-02-2024 | Valoració: 10
Entre social, humor i crítica, veig que és un relat una mica entretingut, però a la vegada amb molta fantasia. Té un plantejament molt ben fet.
Li he trobat el punt interessant, perquè són fantasmes que van deambulant.
Molt bo, Joan.
Cordialment -
Fantasma[Ofensiu]SrGarcia | 16-02-2024
Un fantasma econòmic i sentimental. No en manquen, no. Si els veus venir t'has de posar la mà a la butxaca i si ets una dona sortir corrents. Una bona descripció.
Això de dir o suggerir als altres que han de fer ha passat tota la vida; n'hi ha que fins i tot donen ordres. Jo no hi patiria gaire.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Mentider! [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ESGLAONS I GRAONS [temps real de lectura: 3 minuts]
- Fibonacci, punt final. [temps real de lectura: 42 minuts]
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts]
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.
- Vint nanoocurrències sobre PA AMB TOMÀQUET [temps real de lectura: 3 minuts]
- Esferes.
- TOC, TOC. [temps real de lectura: 4 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre EL PEREPUNYETES. [temps real de lectura: 3 minuts]
- No és fàcil anar d'original o Els experiments, amb gasosa. [temps real de lectura: 2 minuts]