EUA

Bon poema. Naturalitat expressiva i alhora profunditat descriptiva d'on brollen metàfores vitals. Bellesa continguda i asserenada que deixa molt bon regust.

Una metàfora potent, que convida a la reflexió.
Gràcies pel teu comentari.
Salut i sort.

Un poema detallat sobre aquest iceberg, que a poc a poc va fent-se aigua.
És un poema que m'ha agradat. Cap dubte que el paisatge està desfent-se.
M'ha agradat com ho has plantejat.
Que passes una bona nit.
Una abraçada...

La metàfora dels Estats Units com un gran iceberg que va flotant, però que tard o d’hora, es desfarà. Desitjo que sigui el sistema polític, no aquest immens i preciós país ple de gent boja. Una forta abraçada i bon any!
Aleix

Podem fer una metàfora del poder d'un president dels EUA amb les forces de la natura? Potser sí, però serà una comparativa efímera, perquè l'home ignominiós passarà, mentre que la natura romandrà, amb el cicle de l'aigua repetint-se una vegada i una altra mentre hi hagi planeta Terra. M'ha agradat com està expressat, té molta traça, enhorabona!

Una poesia bastant críptica, especialment en relació al títol. Miraré de fer-ne una interpretació, talment com un Champolion de poble.

Comença parlant d'una enorme massa de gel, imponent pel temor que causa (la força econòmica i militar) o la gràcia (el cine, la música).

D'aquest gel en surt un regueró constant que el va socavant. (les males decisions) i s'acaba amb el desig que el riu acabi per portar ben lluny el gel i la seva mole enorme.

tenint en compte que escrius molt sovint sobre política, i el títol del relat, aquest glaciar podrien ser els estats Units, debilitat per la seva arrogància i la competència d'altres potències rivals.

Els riscos econòmics que ha de patir són perillosos, molta gent pensa que a en Maduro li ha passat el mateix que a Saddam Hussein: vendre petroli a canvi de monedes altres que el dolar, una cosa que sembla imparable.

Jo, personalment, estic més interessat en veure com van les coses a l'Iran; els valerosos perses la poden fer molt grossa.

Sigui com sigui, el poema deixa oberta la pregunta de si aquest poder aparentment immutable no està ja sent erosionat, de manera lenta però inexorable.