ESTAVA GLAÇADA PER LA MORT

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Jo vaig venir al poble petit fa un parell d'anys llavors em va semblar un lloc idíl·lic on poder començar de nou. La meva carrera de Mestre l´havia deixat de resultes de la meva separació del Ramon i el petit institut em va fer el pes. Recorda que va venir un parell de mesos abans de començar l'escola i l'indret em va semblar perfecta. Però avui al cap de dos anys el veig un lloc sinistre que no em faria res marxar.

La Clara la vaig conèixer el primer dia d'estada aquí. Era el que en diem una persona discapacitada intel·lectualment, anava pel carrer amb un timbal penjat amb un cordill al coll, de tant en tant amb una mà l'acaronava, però no el tocava. Vaig pensar que era un timbaler molt estrany la noia. Tothom la saludava i l'anomenava pel seu nom, jo aviat també la vaig saludar i vaig parlar una mica amb ella, em va dir que el timbal era d'un germà seu, però que a ella li agradava molt i perquè no li prengués doncs el portava així. La vaig mirar devia tenir uns trenta anys i anava vestida com una nena, amb dues cuetes de color ros , faldilla de quadres mitjons blancs i sandàlies, era ben particular, però era una persona estimada per tothom.

A mi m'agrada molt anar una mica a caminar i a la tarda ahir  en sortir de l'escola volia anar a fer un parell de quilòmetres, però vaig pensar què es faria fosc i ho vaig deixar estar. En agafar el cotxe em va passar pel costat la Clara, duia el seu tambor i anava abrigada, la vaig cridar i no em va contestar, però com que vas prendre el camí del poble no vaig dir res. Semblava volia nevar.

Al vespre em vaig assabentar que no havia tornat a casa i que els mossos i parents la buscaven, jo els vaig dir que l´havia vist prop de l'Institut. Avui l'han trobat morta i amb signes de violació, tenia el tambor al seu costat, estava glaçada per la mort, no pel fred.

Sento pena immensa i una mica de sentiment de culpa, potser jo la podia haver salvat, potser jo i una furtiva llàgrima em cau per la galta, que es barreja amb la neu que va caient.

Comentaris

  • Humanitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-01-2023 | Valoració: 10

    Els teus relats sempre tenen un toc d'humanitat i són d'una palpable proximitat. Tots ens hi podem sentir identificats. Els teus protagonistes podrien ser els nostres veïns. Una forta abraçada, Montserrat.

    Aleix

  • per desgràcia vigent[Ofensiu]
    Atlantis | 28-01-2023

    Un relat que tracta un tema, per desgràcia, vigent i dur. I et porta a preguntar quantes persones hi ha que passen pel nostra costat angoixades i no ens en adonem? o passem de llarg?

  • Comentari del comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 26-01-2023

    Correcció: que no troba la manera de posar arrels.

  • Desesperança[Ofensiu]
    Prou bé | 26-01-2023

    Tot el relat és amarat de desesperança. De la protagonista que no acaba de trobar la manera de posar arròs, de la noia del tambor que el porta al damunt per tal que no li prenguin i un final colpidor que arrabassa les poques esperances que suren en el relat.
    Bon relat que fa pensar mentre llegeixes i després també.
    Amb total cordialitat

  • Glaçats![Ofensiu]
    llpages | 25-01-2023 | Valoració: 10

    ... ens hem quedat els que hem llegit el relat, per la cruesa del final, inesperat i terrible. El que vol dir que, si ens ha resultat colpidor, és per la bona feina de l'autora, que ha sabut transmetre la violència d'un acte de manera mestrívola. Enhorabona, Montserrat!

  • La Clara[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 25-01-2023 | Valoració: 10

    Els sentiments de culpa que de vegades ens turmenten pel que hem fet o no hem fet.
    Un relat tendre i amb final trist i inesperat. Quina llàstima els valors d'alguns " humans"
    O sigui cap ni un.

    Bon relat Montserrat.

    Cordialment.

    Rosa.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

448 Relats

1579 Comentaris

299614 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.