Esclavatge de passions

Un relat de: Maria Sanz Llaudet

Volies estratègies, seduccions i absències, embolcallades en planys de gelosia i laments de segona amant.
- Emocions fortes -deies
I la nit, exempta de qualsevol lluna, t'emmanillava als peus de l'abisme xuclant-te qualsevol rastre d'humanitat.

Contràriament, Ella, la que el destí et regalava, hauria volgut transparències, petits retalls de vivències i molta llum natural.
- Viure intensament -hauria dit
albirant poncelles blanques mentre t'esporgava les branques dels sentits alletargats.

Mai la vas cridar al teu costat...

Ara, a l'edat que tenies se li han d'afegir quaranta anys.
La soledat és amiga de cadenes que perduren, fermes, al teu voltant.
I et crema per dins la sentència que el temps ha executat.

A bon hora la crides ara,
i pel seu nom,
Llibertat

Comentaris

  • Lamentablement...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 12-05-2008 | Valoració: 10

    ...només trobem a faltar la llibertat en el moment en el que la perdem, i la busquem perquè ens la han llevada, vivim amb ella i estem sols perquè allò que dóna la llibertat és molta soledat, però en perdre-la i guanyar la companyonia dels vells amants podrits ens adonem que hem guanyat la companyonia d'uns cadàvers però que hem perdut quelcom sagrat, la solitud i la llibertat i ja és tard, doncs ens cal la nostra vida per lluitar-la i guanyar-la una altra vegada. La llibertat és l'únic.
    Petons de Vicent.

  • mai la vas cridar al teu costat ...[Ofensiu]
    Avet_blau | 06-04-2007

    mai la vas cridar ,
    pero la vas somiar,
    i va s lluitar per ella,
    i potser plorar....en silenci.

    la soletat es amiga de cadenes que perduren,
    potser ella mateixa es una cadena
    a vegades tendre , a vegades feixuga,

    pero sovint la cridem
    amb noms desconeguts;
    i sovint la tenim al costat
    sense veure-la,
    massa sovint.

    Avet_blau

  • Dura sentència[Ofensiu]
    Frèdia | 19-02-2007

    De vegades, em sorprens amb la força extraordinària que traspuen els teus relats, una força que prové dels seny i, probablement, també del dolor. Em sorprens amb la cruesa amb què dius, sense descriure, que l'amor fa patir. De vegades, la curiositat em pot i em pregunto amb qui parles, perquè ets una mestre narrant en segona persona, una segona persona molt difícil de treballar per fer-la convincent. Gairebé sempre, trobo entre línies sentències per guardar en una llibreteta perquè són tan alliçonadores...
    Aquest cop, tot el relat és una sentència dura, molt dura, però ens la fas empassar fent servir una bona dosi de dolcesa. Aquest, penso, és el teu secret i la teva habilitat. Estimada Gessami, els teus relats alimenten l'ànima.
    Una abraçada,
    Fredia

  • Punt i seguit[Ofensiu]
    roda03 | 18-02-2007 | Valoració: 10

    Hola Gessamíblau,

    He llegit el teu relat atret pel títol i m'ha semblat un relat molt atemperat i que sobretot entra fàcil. Crec que quan hom escriu amb el cor el lector queda corprès a l'instant, i això és el que a mi m'agrada sentir quan llegeixo. Calfred, esgarrifances i, sobretot, sinceritar i honradesa.
    Brindo per la passió,
    Roda03

  • intrigant![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 01-02-2007 | Valoració: 1

    no em queda clar si fas un paral.lelisme entre el relat i la paraula Llibertat, o no.

    En tot cas és un relat interessant. Hi descrius bé un procés de deteriorament progressiu molt humà, testimoni de la nosatra incapacitat de discernir quin pot ser el camí millor a seguir per no fer-nos, ni fer, mal.

    El temps recull la nostra història i crec, potser sóc massa tova, que els humans hem de ser més condescendents amb nosaltres mateixos perquè les nostres capacitats per fer DIANA al cor de la felicitat són, mes aviat, escasses.

    gràcies per comentar-me ,dona de cabells de sol, de mirar d'aigua ,i de somrís de gessamí................blau!

  • Molt interessant[Ofensiu]
    Frida/Núria | 01-02-2007 | Valoració: 9

    Tenir i no desitjar i desitjar quan ja no es pot tenir.
    Ho he entès be?
    Gràcies per llegir-me tant sovint. Jo també et segueixo

  • Esclavatge i llibertat[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-01-2007 | Valoració: 10

    Trobo entre les teves paraules, saltant de línia en línia amb apariència enjogassada però amb cadència constant, una sèrie de paraules fortes, contundents, carregades de significats i connotacions, que van brodant un dibuix, la visió definitiva del qual sembla que m'escapa i l'atrapo al vol, sobre el teixit del relat.
    Les escric per ordre i miro les puntades: Estratègies, seduccions, absències, gelosia, emocions, vida, edat, soledat, cadenes, sentència, llibertat. És un camí fet o per fer? És un resum? Un pronòstic?
    Sigui el que sigui, la seqüència final del veredicte emès per un jutge inapel·lable, el temps, i l'execució d'aquest per part d'un botxí immaterial, la soledat, resulta aclaparadora: desitjar el que ja no és a l'abast però has tingut a la mà resulta un càstig ben dur.

    En tornar a llegir el teu text, em venen al cap aquells versos tan bells:
    Mi táctica es… construir con palabras un puente indestructible. Mi táctica es… quedarme en tu recuerdo no sé como ni sé con qué pretexto … Mi estrategia es …más profunda y más simple: que un día cualquiera no sé como ni sé con que pretexto por fin me necesites.
    Suposo que els coneixes…

    Ara mateix t'envio una abraçada amb moltes ganes, amb el pretext del comentari,
    Unaquimera

  • la realitat[Ofensiu]
    gypsy | 28-01-2007 | Valoració: 10

    repetida sovint. L'amant, l'esposa.
    Dos mons que sovint es volen compartir.
    I el final també acostuma a ser la solitud guanyada a pols, minut a minut, dia rere dia.
    Mostres d'una forma bella una cruesa ben real, que fa pensar en que tots els nostres actes tenen conseqüències pels altres, sí, i per nosaltres mateixos.

    La teva prosa és elegant i acurada, a més d'anar directa al sentiment.

    Molts petons.

    gypsy

Valoració mitja: 8.57

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Maria Sanz Llaudet

Maria Sanz Llaudet

54 Relats

912 Comentaris

102785 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Vaig arribar a aquest món una matinada de ple hivern, un dissabte del mes de gener que em va batejar amb el signe d'aquari, amb ascendent escorpí (ara que ja tenim confiança, us ho puc confessar)
Quan vaig ensenyar-vos el meu primer relat, l'octubre del 2006, us deia que feia pocs anys que havia començat a escriure. Ara ja en fa uns quans més. No sé si en aquest temps he aprés a escriure gaire més del que sabia -que era poc-, però seguiré posant-t'hi tot l'esforç de que sóc capaç i, per fer-ho, rés millor que tenir l'oportunitat de llegir-vos i gaudir d'aquestes històries i vivències que entre tots compartim. Sembla ser que finalment he corregit la meva tendència a posar punts suspensius a tota frase que se'm posava pel davant, però el més important per a mi és que segueixo sentint aquella necessitat que m'empeny a deixar constància escrita de pensaments, vivències, sentiments...
Gràcies a tots, i especialment a aquells que tingueu la paciència de llegir-me. Els que a més tingueu la bona voluntat de comentar-me, doblement agraïda.