Erupció (quarta part)

La Rosa no diu res als seus fills de la trucada de la policia local. Els necessita fora de l'escenari per unes hores. Els porta a l'estació i torna a casa. Pensa que no té més remei que tornar a parlar amb la marcolfa de la secretària. Com es diu? Sí, un nom que li escau, ara no li ve al cap... Ah, sí, Dolça!
Tant si l'Alfons és viu com si és mort, aquesta dona és una bomba de rellotgeria que li pot esclatar als morros. Marca el número del mòbil de l'Alfons. La secretària contesta de seguida, ansiosa, espantada. La Rosa li diu que han trobat el cotxe de l'Alfons a la riera i si pot passar per casa, a deixar el mòbil, a esperar notícies... I l'altra diu que sí entre plors, que ja hi va.
També truca a l'ajuntament, per dir que no hi anirà avui.
Ha tornat la corrent i la Rosa es dedica a apagar llums ara que sembla que el dia s'aixeca i la claror va envaint la casa.
Truquen a la porta. La Dolça no pot ser, acaben de parlar. Els fills són ja al tren.
La Rosa s'acosta a poc a poc a la porta del carrer, veu que per sota va entrant una fina llengua d'aigua de color fangós. Tornen a trucar, cops de puny a la porta. Un, dos, tres!