Enrucament humà

Un relat de: Magda Garcia
Portaven una bona estona discutint. Donant tombs i tombs als mateixos arguments. Cadascú repetint el seu raonament i ningú baixant del burro. Com rucs. Una situació grotesca amb persones cada vegada més enfadades i agressives, sense escoltar-se veritablement, i pensant, cadascuna per la seva banda, tenir raó.
Això que succeïa en un habitatge de Catalunya, si tinguéssim un poder màgic que ens permetés espiar amb una lupa mundial, o millor dit, amb moltíssimes lupes que permetessin veure simultàniament la realitat humana, veuríem que succeeix a milions de llocs i que les discussions i els conflictes, expressats en moltíssimes llengües diferents, per circumstàncies similars i amb conseqüències diverses tenen lloc dins de milions d’habitatges, moltíssimes empreses, en despatxos de governs, en institucions internacionals... i al més alt nivell de poder.
Clarament la naturalesa humana no ha evolucionat suficientment. Encara som bastant rucs. Si ho haguéssim fet, i haguéssim millorat com espècie, no tindríem el munt de conflictes i problemàtiques que estem experimentant i seriem capaços d’adoptar solucions amb consens i bona entesa. I seriem més feliços tots plegats.

Comentaris

  • Magistral....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 15-11-2022 | Valoració: 10

    aquesta reflexió Magda. Què poc hem evolucionat en aquest tema. El poder de la raó, Egocentrisme pur. I quanta energia perdem, que no ens deixa ni escoltar, ni parlar amb propietat.

    Cordialment.

    Rosa.

  • Magistral....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 15-11-2022

    aquesta reflexió Magda. Què poc hem evolucionat en aquest tema. El poder de la raó, Egocentrisme pur. I quanta energia perdem, que no ens deixa ni escoltar, ni parlar amb propietat.

    Cordialment.

    Rosa.

  • Bona aquesta ![Ofensiu]
    kefas | 14-11-2022


    La tossuderia del ruc és com la del rei que es tanca en la torre per ignorar el seu entorn.

    Desgraciadament els catalans també hem deixat d’enraonar, de parlar a la llum de la raó i ara, com a col·lectiu, fem el que fa tothom en la terra colonitzada per les xarxes, disparar eslògans punxeguts per causar el màxim de baixes al nostre voltant. Potser és una qüestió de supervivència. Estem massa atapeïts.

  • Clavat![Ofensiu]
    llpages | 14-11-2022 | Valoració: 10

    Exacte, el que dius és exactament el que cal més que mai en una situació global que requereix més diàleg constructiu que mai. Per què no ensenyem als infants com gestionar conflictes amb l'única arma de la paraula? Així, quan es fessin grans, ben segur que la convivència estaria força més garantida. Ben dit, Magda!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Magda Garcia

101 Relats

278 Comentaris

20643 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí. Treballo a l'administració pública catalana. He residit part de la meva vida a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions i crear personatges que mereixen volar per sí mateixos. Escric en català i en castellà i potser aviat ho faré també en francès perquè una part meva és francòfona i fins ara no li he donat veu a nivell narratiu.