Enrucament humà

Portaven una bona estona discutint. Donant tombs i tombs als mateixos arguments. Cadascú repetint el seu raonament i ningú baixant del burro. Com rucs. Una situació grotesca amb persones cada vegada més enfadades i agressives, sense escoltar-se veritablement, i pensant, cadascuna per la seva banda, tenir raó.
Això que succeïa en un habitatge de Catalunya, si tinguéssim un poder màgic que ens permetés espiar amb una lupa mundial, o millor dit, amb moltíssimes lupes que permetessin veure simultàniament la realitat humana, veuríem que succeeix a milions de llocs i que les discussions i els conflictes, expressats en moltíssimes llengües diferents, per circumstàncies similars i amb conseqüències diverses tenen lloc dins de milions d’habitatges, moltíssimes empreses, en despatxos de governs, en institucions internacionals... i al més alt nivell de poder.
Clarament la naturalesa humana no ha evolucionat suficientment. Encara som bastant rucs. Si ho haguéssim fet, i haguéssim millorat com espècie, no tindríem el munt de conflictes i problemàtiques que estem experimentant i seriem capaços d’adoptar solucions amb consens i bona entesa. I seriem més feliços tots plegats.