Enllà del blau

Has fet un magnífic homenatge a un dels més grans genis de l'art contemporani.
Enhorabona, Pilar!
Una abraçada!

FRANCESC

L'expressió en blau ens transporta a una època de transició en cerca de nou paradigma, de noves formes, nous colors. La sensibilitat del quadre és de la mateixa estofa que la del teu poema: s'encomana. L'artista sempre cerca aquell plus on expressar idees, conceptes, sensacions i emocions que sadollin el cor i l'intel·lecte.
M'agrada el teu poema, flueix de la pregonesa.
Una abraçada
Joanalvol

Amb deferència has parlat de l'autor del quadre proposat per al repte poètic i amb admiració evident has trenat els versos que parlen amb veu d'homenatge de l'artista.

Com que conec la teva estima envers la pintura, imagino que has abocat coneixements i sentiments a parts proporcionades, manifestant clarament la teva sensibilitat de creadora a partir de l'obra d'un altre creador.

Potser per això el poema transmet emoció, tot i que de manera serena, sense esgarips ni clams sonors.

Has trobat un to de veu molt adient per a la tristesa que amara la imatge... o potser només és un moment de buidor, de cansament, d'aturada... però la teva observació sobre l'expressió angoixada decanta definitivament la balança cap al desànim, cap a la desesperança.

T'envio una abraçada blava,
Unaquimera

Un bon homenatge a Picasso i a la seva etapa blava. Amb una senzillesa que enamora t'has endinsat en aquesta imatge picassiana per oferir-nos uns mots adients, precisos, clars que traspuen una tristor aclaparadora, la mateixa que ens plasma el genial pintor.
La meva enhorabona, poetessa!
Una abraçada més enllà de la pantalla, Pilar.

Mercè

captivat per la bellesa,
per la gràcia dels teus mots,
embruixat de blau,
senzillament encisador,
felicitats
avant.

em segueixen agradant els teus escrits...amb un vocabulari perfecte i un ritme bonic i atractiu
ens seguim llegint...
una abraçada encaixada

fins ben aviat
joan

inclou aquest poema, brins.
Precioses metàfores i delicada admiració vers el gran pintor.
No saps quant vaig agrair el teu comentari al meu darrer relat. Per a mi, escriure, tot i que m'agrada molt, no és una tasca fàcil i envejo a qui , com tu, ens meravella amb tanta frecuència.
Una forta abraçada, estimada Pilar.

Nonna

Un poema que ja em va fascinar quan el vas presentar al repte, jo també hi vaig participar. Reconec que és una pintura que captiva, però tu las sabut descriure amb la genialitat de qui compren les pinzellades, les tonalitat , de qui sap comunicar-se en el llenguatge de la pintura. Et felicito Pilar per aquesta gran sensibilitat que tens.
Una forta abraçada

ressignació , desesperança, avorriment,
molt ben trobat el poema.
Cendra

Sóc del color blau cel.... i també obert a l'enllà.
M'agrada del teu Relat aquesta frase:
"el drac que devora nits cansades"
Un brindis per aquest DRAC !!!

enllà del blau
picasso pinta la dona dels braços creuats,
i tu, sempre tu brins
ens obsequies
amb les meravelles fetes de poemes,
homenatges i d'altres històries
que rememoren aquest temps poètic que ens toca viure avui, sense oblidar l'ahir, sabent que som present, pensant en el demà
i en tot el què encara vindrà

i enllà del blau
segueixen els teus pinzells
traçant línies infinites de literatura incomparable... encisadora


felicitats un cop més!!


una abraçada literària

Per la seva bellesa i simplicitat el teu poema l'he votat al RPV en curs, donat que no se sap el resultat de les votacions encara.

En veure'l penjat he pensat comentar-lo. No sé què més dir, si no que escrius de manera encisadora, com tot el que t'encisa.

A reveure brins!


Centellejant!