Engràcia de Déu (Repte 344)

Un relat de: deòmises

Quan en Lluc entra al local, observa les taules ocupades i busca el felí tatuat a l'espatlla esquerra de la noia. No recorda si és una pantera o un lleopard però pocs tatuatges pot haver-hi com aquell. Sap que encara no el trobarà perquè arriba amb força antel·lació i demana un bourbon amb cola. Després de vint anys de matrimoni i d'abstinència, aquesta nit es destapa i aprofita per castigar l'Engràcia, la seva esposa durant aquests quatre lustres, cada cop més fanàticament religiosa. Ara, just acabada la febrada catòlica, ha endegat una nova etapa: l'evangelista, que la fa absentar-se de casa dissabte sí dissabte també en insulses convencions. Ell mai no ha volgut saber-ne res, de les seves dèries. I l'ha deixada fer, sentint-se infeliç i no realitzat malgrat tot. Fins que ha descobert els xats anònims.

Un nou bourbon amb cola per calmar els nervis de la primera cita a cegues de la seva vida amb aquella persona que li ha tornat la il·lusió de viure, aquella desconeguda que li ha donat ales per dur-lo fins allà sense precaucions ni reserves. Encara no sap per quin motiu ha acceptat la seva proposta de conèixer-se perquè només es connecta per trobar companyia, allò que li ha mancat en el seu matrimoni. Potser el motiu sigui que ella li ha transmès confiança des del començament de les converses.


Quan l'Engràcia entra al local, observa les taules ocupades; sembla veure'l. Passen quinze minuts de l'hora acordada. Hauria pogut arribar abans, però li agrada això de fer-se la interessant. Duu el llibre d'oracions evangelista sota el braç, com també havien acordat en la darrera conversa internauta. Ja és una experta en les cites a cegues amb desconeguts del xat. Però el seu marit no en sap res, de les seves dèries. Pobre infeliç, que creu que és una beata...! L'home que s'adiu a la descripció seu de costat li resulta familiar, encara que sigui la seva primera trobada.

-Hola, sóc l'Engràcia. Ets en Mateu?


Dues taules més enllà, en Lluc ronca sorollosament, el cap damunt de la taula. Continua sol.

Comentaris

  • Felicitats[Ofensiu]
    Calderer | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Moooltes felicitats!!![Ofensiu]
    Leela | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • És una proba de que,...[Ofensiu]
    aleshores | 05-12-2008

    deu no existeix o en aquell moment estava despistat veient un partit de futbol d'àngels contra sants - de 90 segles, amb descans al mig - o fent zapping tot veient la darrera operació facial de Sarita - aquesta vegada a la TV terrenal o tdt - perquè que jo sapigui encara és viva.
    Per què, diràs,- desprès d'aquest ampli recorregut pels espais celestials -?
    Perquè desprès de tans anys de convivència física, haguès pogut tenir - deu - la delicadesa, si no la bona fé, o bé de fer-los trobar i quedar tots dos en gràcia divina, bé de fer-los anar cadascun pel seu camí.

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

373 Relats

1011 Comentaris

307117 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978