Cercador
Endins
Un relat de: Homo insciensEn la tendresa de la nit
ascendim
refugiats l’un en l’altre.
Aplegats sota els llençols
traspassem els murs de la pell,
endins,
fins a perdre’ns en el deliri.
I habitem,
per una estona,
en la desraó dels sentits
d’un món il·lusori
en el que només tu i jo
hi som,
i per una estona
ens hi quedem per sempre.
ascendim
refugiats l’un en l’altre.
Aplegats sota els llençols
traspassem els murs de la pell,
endins,
fins a perdre’ns en el deliri.
I habitem,
per una estona,
en la desraó dels sentits
d’un món il·lusori
en el que només tu i jo
hi som,
i per una estona
ens hi quedem per sempre.
Comentaris
-
De tant en tant[Ofensiu]kefas | 02-07-2021
De tant en tant
els dies són benignes
i em porten per camins de somni
cap on viuen els fruits
més saborosos.
Com aquest -
deliri i refugi[Ofensiu]Atlantis | 26-06-2021
L'amor com a deliri i refugi. Trobar-nos els dos enmig de l'univers.
Molt bonic. M'ha agradat molt. -
Nit d'amor[Ofensiu]Prou bé | 24-06-2021
O potser no és a la nit. Tant se val! Molt ben explicada poèticament, la relació amorosa i total i completa comunió. Amb molta cordialitat!
l´Autor
65 Relats
405 Comentaris
32445 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Per aquest indret em faig dir Homo insciens (home ignorant)
El meu correu:
estirantelfildelaignorancia@gmail.com
El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància