Endins

Un relat de: Homo insciens
En la tendresa de la nit
ascendim
refugiats l’un en l’altre.
Aplegats sota els llençols
traspassem els murs de la pell,
endins,
fins a perdre’ns en el deliri.
I habitem,
per una estona,
en la desraó dels sentits
d’un món il·lusori
en el que només tu i jo
hi som,
i per una estona
ens hi quedem per sempre.

Comentaris

  • De tant en tant[Ofensiu]
    kefas | 02-07-2021

    De tant en tant
    els dies són benignes
    i em porten per camins de somni
    cap on viuen els fruits
    més saborosos.
    Com aquest

  • deliri i refugi[Ofensiu]
    Atlantis | 26-06-2021

    L'amor com a deliri i refugi. Trobar-nos els dos enmig de l'univers.

    Molt bonic. M'ha agradat molt.

  • Nit d'amor[Ofensiu]
    Prou bé | 24-06-2021

    O potser no és a la nit. Tant se val! Molt ben explicada poèticament, la relació amorosa i total i completa comunió. Amb molta cordialitat!

l´Autor

Homo insciens

65 Relats

405 Comentaris

32445 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Homo insciens


Per aquest indret em faig dir Homo insciens (home ignorant)

El meu correu:
estirantelfildelaignorancia@gmail.com

El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància