En Vuit i la Negra

Un relat de: Magda Garcia
Anaven arribant per carrers diferents. En pocs minuts ja eren una bona colla, distribuint-se al seu voltat, en forma de cercle, fent costat al company moribund que marrameujava per les ferides ocasionades per un cotxe. No havia estat gens de sort, tan jove! Se’l miraven de reüll, amb tristor, acomiadant-se’n. Passaren una bona estona prop d’ell abans de deixar-lo morir en pau.
Allunyant-se’n, un parell d’ells encetaren un breu diàleg, entre suaus miols:
-“No ha estat de sort i sap greu que mori tan jove, veritat? Em presento. Em diuen Vuit. I tu? Com et diuen a tu?”.
-“Em diuen la Negra. Potser perquè em varen recuperar d’un centre d’adopció després d’haver estat víctima de maltractaments per part de gent sense escrúpols. Però com pots veure soc panotxa i de negra no tinc res. Certament, els humans ens bategen amb noms curiosos, oi?”.
-“Ara, nosaltres tampoc ens quedem enrere perquè si sabessin com ens referim a ells també se sorprendrien. Tu per exemple, com li dius al teu amo?”
-“Li dic Dallò perquè sempre diu Daixò-i-d’allò. I tu?”.
-“Jo a la meva mestressa l’anomeno Faig-tard perquè sempre corre per casa dient Faig-tard-faig-tard”.
Tots dos miolaren una bona estona rient-se dels humans amb qui convivien.
Arribats a una cruïlla, cadascú tirava cap un carrer diferent. S’acomiadaren amb un dolç mèu, desitjant-se una feliç tarda. En Vuit tornà amb en Dallò. I la Negra, amb la Faigtard.
Havia estat una estona agradable malgrat tot. Sabien que el seu amic comú no viuria massa més però aquest comiat comunitari, malgrat la seva mala sort, els havia permès conèixer-se. La Negra se sentia feliç. Havia estat de sort fent-se amiga d’en Vuit i potser la seva vida seria més agradable a partir d’ara.

Comentaris

  • Entretingut[Ofensiu]
    Naiade | 23-11-2022 | Valoració: 10

    Un relat divertit, a pesar d'un inici de gat moribund, del que en treus importància, donant 'li la justa, com la vida mateixa. La conversa entre en Vuit i la Negra sensacional. si sabéssim el que pensen ells de nosaltres !

  • Parella de gats[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 10-11-2022

    Com diu la frase, no hi mal que per bé no vingui. Un relat entretingut, combinant tristesa i alegria, amb un toc d'humor encertat.

    Enhorabona Magda i molta sort.

    Cordialment.

    Rosa.

  • Conversa de gats. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-11-2022 | Valoració: 10


    Un relat molt fantàstic, que m'ha agradat i m'ha fet somriure un tant, com es diuen els gats. Bona conversa, entre ells.
    Un li diu a l'amo: "Faig-tard-faig-tard" i l'altre: "Dallò". M'ha fet gràcia.
    Enhorabona i sort.
    Cordialment.

  • Relació [Ofensiu]
    Prou bé | 09-11-2022

    Una relació que comença i té bones perspectives.
    És curiós com ens veuen als humans i divertit com ho expliques
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Trobada[Ofensiu]
    Atlantis | 09-11-2022

    Una trobada simpàtica i un diàleg divertit. M'agraden els noms que donen als seus amos.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Magda Garcia

101 Relats

278 Comentaris

20641 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí. Treballo a l'administració pública catalana. He residit part de la meva vida a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions i crear personatges que mereixen volar per sí mateixos. Escric en català i en castellà i potser aviat ho faré també en francès perquè una part meva és francòfona i fins ara no li he donat veu a nivell narratiu.