Cercador
En Potolet i el teuladí parlador (Repte 312)
Un relat de: deòmises- Compartir:
En Potolet va trobar el teuladí arraulit de fred en un racó del parc, sota el salze. Semblava ferit i famolenc. Va recollir-lo entre les palmes i el notà balb. Li va apropar un mos del seu berenar i el bec va rebre el pa automàticament i grata. La seva mare parlava amb les amigues, un parell de decenes de metres enllà. Va mirar al seu voltant i no va veure-hi cap nen a prop. Com sempre.
En Potolet era un nen controvertit i tímid, deien que estrany. Potser per això qualsevol altre nen hauria quedat bocabadat en sentir parlar aquell moixó però ell ni s'immutà. Tenia una veu fina, com si en realitat estigués piulant, feblement però.
El pardal li va explicar que la forta ventada de la nit anterior l'havia fet caure del niu i se l'havia endut lluny, pels aires. Ara, desorientat i debilitat, no sabia com trobar la seva família.
En Potolet va oferir-se a acollir-lo i alimentar-lo i ajudar-lo a recuperar-se. El teuladí va parlar-li de la seva família amb enyorança. Tenia germans i pares, com qualsevol persona o animal corrent. Era esquifit, el caganiu, i poc espavilat.
En Potolet veia quasi impossible trobar la família de l'ocell. Però una cosa el va animar enormement: el pardal li va dir que la seva era l'única família de pardals que entenia i parlava la llengua dels humans.
En Potolet va amagar-lo dins de la seva motxilla per a que la seva mare no descobrís el moixó parlador i va dirigir-se al grup de dones que l'havia cridat.
En Potolet somreia: a l'endemà començaria la recerca, fixant-se bé en tots els teuladins que veiés pel poble.
Comentaris
-
Informació[Ofensiu]nuriagau | 07-07-2010
Mira't la proposta del =====>REPTE CLÀSSIC CDXXIX (429): CONTES<=====. Potser t'interessa tornar a participar en un repte semblant.
-
Molt bé![Ofensiu]uanra | 13-04-2009 | Valoració: 9
Jo també voldria tenir un ocellet que em parlés cada dia.
El conte m'ha semblat bonic.
Arnau -
Tot i així només has pujat 2 dècimes[Ofensiu]llamp! | 28-02-2009 | Valoració: 10
De 9'41 a 9'43.
Però, que vegis el què pot fer un individu sol, eh? A veure si no!
No estic d'acord en No valorar. Valora amb deus, collons! Els 10 són "la alegria de la huerta" diria un andalús.
ll.m. :-P -
Faig una pausa i després continuo... esperem[Ofensiu]llamp! | 28-02-2009 | Valoració: 10
Com que no m'interessen els Reptes clàssics, faré balanç dels comentaris que porto:
Són:
pàgina 12: 8 comentaris
+
pàgina 11: 15 comentaris
+
pàgina 10: 3 comentaris
=
a 26 comentaris amb valoració de 10!!!
El públic:
Bravooooh!!!!Visca deomises! Visca llampec! Visca RC! I visca la mare que ens va matricular!
Que ben parits som, eh? -
La prosa també se't dóna bé?[Ofensiu]Salgado | 01-04-2008 | Valoració: 10
Bon relat per a ser un conte infantil. Signo el comentari d'Unaquimera perquè jo només faria una còpia de menys qualitat literària.
Una abraçada, Xavier -
Amb recursos[Ofensiu]Unaquimera | 27-03-2008
Ja que has visitat un del meus relats en prosa, vinc a llegir-ne un de teu, que resulta ser ni més ni menys que un conte infantil fruit d'un repte.
No és un gènere senzill, encara que ho pugui semblar... et reconec, doncs, el mèrit de posar-t'hi!
M'agrada la combinació de frases curtes i sintàcticament assequibles amb un lèxic curós, gens "infantilitzat" ( sovint és aquest un excés en que rauen els textos dedicats als infants ).
També em crida l'atenció dos fets:
que no tingui un final concret, ja que si bé molts contes són en realitat el començament d'una història, generalment tanquen l'escena que refereixen;
que cada paràgraf comenci exactament amb les mateixes paraules "En Potolet va... En Potolet era... En Potolet veia... En Potolet somreia"; suposo que aquest darrer és un recurs que has triat expressament per la seva funcionalitat.
En conjunt, m'ha resultat una lectura curiosa i agradable.
Abans d'acomiadar-me, volia oferir-te un aclariment pel que fa al teu darrer comentari en A TRAÏCIÓ: la protagonista ( femenina, en efecte ) del relat no ha estat víctima de la infidelitat "de la seva parella", literalment, sinó "del seu cos", tal com deixa dit en la primera línia, "que ha albergat un mal" que sembla voler prendre-li la vida, acabar amb ella a base d'un dolor que la turmenta, que la destrossa, que no li permet parlar, tot just gemegar...
Si que és així en sentit metafòric, però, ja que de fet el nostre organisme és el nostre company des que naixem!
I ja que sembla que no et molesta, et torno a fer de "cicerone" fins al primer poema que vaig publicar al web: Jau! Hores d'ara queda enterrat allà baix, com tu ben dius, sota uns quants mils més penjats des de llavors...
Ara si, t'envio una abraçada i un somriure,
Unaquimera
-
L'ogre/jutge...[Ofensiu]rnbonet | 24-03-2008
...d'aquest repte va opinar:
"El poeta "deomises", per fi, ens va obsequiar amb un conte també d'ocellets parlants -i parladors- i un xiquet tímid i de bon cor. Un conte sense final, però que tots sabem com acaba. Un conte obert a altres contes.
Tot utilitzant frases curtes, com creu el jutge/ogre que cal fer als contes infantils escrits. "
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307151 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978