Cercador
Em mires...
Un relat de: deòmises- Compartir:
Em mires. I els pous dels teus ulls
M'engoleixen amb la fam dels anys
Perduts, amb l'accelerat ritme de la vida.
I l'enyorança deixada per la teva distància
Es descobreix entre els crits de la buidesa,
Retornant-me la calma lluny dels esculls.
Em mires. I desaparec en la plenitud
De la lluna del teu melic, del ventre
Que empara l'infant que esdevinc en tastar-te
Retrobant el gust etern de la Terra, de la carn mortal.
I encenc en els meus braços les fogueres
De les carícies, amanyagades per les resquícies
De la seda de la teva pell, contra la sal
Encadenada a les ferides difícils de guarir de la solitud.
Comentaris
-
Molt bo![Ofensiu]blaiv74 | 06-12-2007 | Valoració: 10
Quina diversitat de sentiments provoca aquesta mirada tan penetrant! Mirades hipnótiques que ens arrosseguen a la passió. Felicitats!
-
L'enyor...[Ofensiu]Vesna | 06-12-2007 | Valoració: 10
L'enyor i la distancia...conceptes que sempre van units. La bellesa d'aquest poema va més enllà del que pugui expressar en paraules pero els teus versos em transporten mar enllà , a la illa dels meus somnis(saps de que parlo).
Thaïs -
Estic d'acord[Ofensiu]Salgado | 19-11-2007 | Valoració: 10
amb els comentaris que he llegit sobre aquest poema. Senzill però molt elaborat. Ple de sentiments
-
Maquissim[Ofensiu]Marta | 28-10-2007
A vegades una mirada ho diu tot ...
-
quan em mires [Ofensiu]Avet_blau | 28-10-2007 | Valoració: 10
em mires,
i la mirada ho diu tot ,
els ulls son un llibre obert
on no si pot amagar la mentida i l'odi,
si s'estima es pot mirar al fons dels ulls
sense por .
excel.lent !
Avet_blau -
...[Ofensiu]gypsy | 27-10-2007 | Valoració: 10
que bellíssim!
quanta tècnica hi apliques a transmetre els sentiments, és precís i alhora contundent.
Melangia transmutada en bellesa.
Sorprenent la teva aparició fulgurant!
La teva poesia és de gran qualitat, sens dubte.
gyps
Valoració mitja: 10
l´Autor
373 Relats
1010 Comentaris
306924 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978