Diuen que el nostre amor és impossible...

llegeixo i llegeixo i els teus poemes estan plens de sentiments.. un cop més: m'encantenn!!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

"Repico i remoc, remoc i repico,
i esborro i em perdo i et nego amb el cap.
On t'has amagat durant tot aquest temps
en què he viscut i mort anhelant-te?

No dormo envejant de tu
la brevetat amb què em torbes,(...)"

Impressionant, Àfrika...

PS: essent amic del Joan vaig excoltar-vos observant al Festus.

Ai, Afrika, quin poemàs!. Me l'he llegit un munt de cops aquests darrers dies, t'ho confesso. Torba i relaxa alhora. Em sembla tota una declaració d'amor vers la poesia : el poeta ofegat en aquest amor, suicidant-se entre els versos, sabent que aquests el salvaran... (una interpretació molt visual i totalment subjectiva).
En destaco els versos finals :

I envejo de tu l'harmonia
amb què em dius que m'estimes,
i et disparo un punt i a part.

(Pel forat raja només bellesa)

Sóc l'assassí del final que em provoques
quan em fan por les teves veritats.

Realment molt brossià, molt visual, però amb la mà i el cor de la winslet!.

Excel.lent, guapa!

Et cito uns versos becquerians de memòria :

No digais que agotado su tesoro,
de asuntos falta enmudeció la lira,
podrá no haber poetas,
pero siempre habrá poesía.

I jo afegeixo, si sempre hi haurà poesia, serà perquè hi ha qui la reconeix i qui l'estima en silenci, amor impossible...

petons

angie

m'encanta el teu poema perquè sí, perquè tu ets tu i perquè escrius com escrius i m'arribes a l'ànima!!.

Petonss.

Diuen -algú, ningú en concret, hom diu, no importa qui ho diu- que el nostre amor és impossible. L'amor entre qui i qui? Doncs, ni més ni menys, que entre el poeta i la poesia, la poesia ideal, perfecta i, per això mateix impossible, inaccessible. Però…i aquí l'interessant del plantejament -nucli i debat de la poesia contemporània- resulta que el mateix poeta veu en la poesia i només en ella, en el treball i la insistència, en la recerca de nous mots, formes i estructures, l'únic camí per, si no assolir aquest ideal complet, si aprofundir en el seu misteri, conèixer-la i, així, poder, amb el temps i l'esforç, anar-s'hi apropant.
Un tema simple i, alhora, decisiu per compendre el veritable sentit d'escriure: un camí sense final, on és el camí el que importa i el que en conté l'essència.
Així doncs, lluny del que semblava inicialment, el poeta sí té el poder d'exprèmer al màxim la poesia, els versos, per extreure'n tota la bellesa possible; és ell qui, en el fons, dóna o no sentit al poema, ell l'únic que pot posar el punt i a part a l'última estrofa, el final assassí que, en un moment donat, mata per por a les dures i difícils veritats que sorgeixen en la recerca, en el camí…
D'aquí el sentiment paradoxal de frustració i gaudi, de lluita contracorrent…d'una lluita i una batalla però, que duen, indestriable, la bellesa, la felicitat dels mots bells i aconseguits, els propers ja als ideals.
Potser en el pròxim, potser en el pròxim…és el que cal pensar -es diu el poeta-, i això tu demostres tenir-ho molt clar.
Per acabar, diria que el teu amor -poetessa- amb la poesia no és, ni de bon tros, impossible. Al contrari, el veig per sempre, cada vegada més ple i feliç, més acomplert i en dues direccions: tu fent cada vegada millors poemes, i la poesia oferint-te cada vegada més arguments i inspiració.
Més felicitats!
(Per cert, si el teu poema l'ha inspirat un poema concret i "perfecte", "ideal", m'agradaria saber quin és…si vols, es clar).

petons
foster

Et supose gaudint i "involucran-te" -que la Moreneta no ho consenteixa!- en la ciutat de la "rITA" -LO QUE SE DA NO SE QUITA- i també en la de CAMPS, envoltada d'aigua pel blanc i per l'atzur -pel blanc de les Ciències i pel blau de l'Amèrica i la senyera 'provinciana'-.
Sí, el sol, la llum mediterrània, alguns menjars... poden trasportar-te als llocs feliços que NO TORNARAN. Veuràs també, si només fas uns volts, bestieses urbanístiques... Però, xicona, res! Ací, uns quants, continuarem fent la punyeta quan calga i on calga... ( Un exemple actual: això de les mosques colloneres que no deixen descansar ...)
Bon retorn i bona arribada!
Salut i rebolica!