He llegit la teva biografia, deus ser mig famós, però jo no et cones, i axiò que som de ben aprop...segons sembla.
Salutacions

Hola,
Sóc l'URGELLENC, el coautor d'aquest poema i reclamo la part de mèrit que em toca; una petita part, dacord, però també és una miqueta meu, no?
Només m'he fet present per agrair-te que hagis tornat a penjar el nostre poema. A la teva pàgina llueix molt més que no ho faria a la meva (que no visita ningú). Per cert; he vist la foto i veig que t'has aprimat una mica, no? Jo he intentat fer-me'n una amb aquesta "pose" (per fer-te la competència) i m'he quedat enganxat de l'esquena... alguna voluntària per a fer-me una fregueta?...

De veritat creus que m'importa gaire que em posis tants uns com et vingui de gust? T'asseguro que hi ha altres coses molt més importants que aquesta tonteria. Tots els contes que he penjat tenien una motivació molt diferent de la d'obtenir la valoració més alta, però tu no tens perquè saber-ho....o potser si?
M'havia promés no entrar més en questa web però tinc un dubte sobre qui ets realment. Suposo que si ets scastellal tampoc m'ho diràs.I daltra banda tampoc tindria massa sentit, però no puc estar-me de preguntar-t'ho.
I si ho ets: a què ha vingut tot això?

Hola, què tal?
Si no he comentat abans el teu (nostre) relat és perquè fa un setmana que no entrava a relats. Aquesta és la última vegada que ho faig i per això volia acomiadar-me de tu. Vaig començar a freqüentar aquestes pàgines perquè era la única via de contacte que tenia amb algú que estimava molt. Ara s'ha acabat i, a més, m'han sortit un reguitzell de tocats de l'ala que em deixen comentaris sense sentit. Suposo que ho hauràs vist.
T'asseguro que no sé què collons passa, però sap greu. En fi, ja és aigua passada.
Espero que et vagi bé per aquí. Vigila però, tu vas de bona fe, però ja veus que hi ha personatges que no hi van tant, no deixis que et fereixen com ho han fet amb mi.
Una abraçada molt gran i, qui sap! Potser la vida ens tornarà a creuar els nostres camins.
No cal que em contestis, no vull entrar més, cada vegada que ho faig acabo ben fotut!
URGELLENC

Tu no has fet res mal fet. Però no pots evitar que els altres siguin com són.. i si es volen ofendre, allà ells! serà que no es mereixen la teva sinceritat.
Una altra abraçada (osti! semblem els teletubis!) i tira endavant!!

Entenc que estiguis dolguda. T'intueixo molta sensibilitat i això et deu haver deixat una mica fotuda, eh? Ja saps on tinc el meu raconet, i si necessites alguna cosa sempre em trobaràs allà. Ets un cel, no deixis que ningú et canviï.
Una abraçada

Hola gypsy!! una mala experiència la d'ahir, eh? Jo t'ho explico: a qui vas donar l'e-mail és un personatge que creu que el forum de nit, o l'oasi, o com és digui, és un espai gairebé particular. Es comporta com si realment fos el seu harem. Vol ser l'únic gall del galliner, vaja! Fixa't que et fot el moc just despres de la meva intervenció, en que dono a entendre que entre tu i jo hi ha hagut alguna cosa. Llavors ell es fot com una moto i te la fot. Si, ja hauries de saber que per internet hi ha molat patologia suelta. Tu li vas anar donant corda: que si que guapo! que si em vull allitar amb tu.... i quan aparixo jo se t'emprenya, ell que creia que havia lligat!!
Quan vaig entrar per primera vegada al forum vaig tenir un cet èxit (per la novetat, perquè vaig fer conya presentant-me com una espècie de giggoló.. ) fins al punt que vaig eclipsar una mica el seu protagonisme... doncs també me la va fotre. Ja no hi entro, només miro de tant en tant si hi ha algú conegut i després m'hi poso en contacte a través dels seus relats.
No et preocupìs, tu ets molt millor persona que ell, segur! i per aquestes pàgines hi volta molta gent trempadíssima (vull dir simpàtica) i segur que les aniràs coneixent.
Una abraçada

Quina coseta més bonica que ens ha quedat! ja veuràs com si que ens l'editen.
Quan estem inspirats podem repetir l'experiència, o continuar aqeust on l'hem deixat...ostiiii!!
Bona nit pastisset!!

A mi em sembla bé. Potser treuria la frase que afegeixes al final "Fem l'amor i ens empassem els gemecs" És que l'acabament del "testimo" que enllaça amb el teu començament el trobo molt rodó. Però tu mateixa. Som dos genis! (diguin el que diguin)
Una abraçada (això ja em sona a poc...després del que hem viscut.)

Després de dir t'estimo a cau d'orella, ben fluixet
i mirant els ulls, passaré la meva mà pel teu front i suaument et tancaré les parpelles, com si fos vent.
Et resseguiré el nas i les galtes amb un sol dit
i la barbeta i el coll amb els meus cabells. besaré el teu pit a poc a poc,
em posaré al teu damunt
i els meus llavis clouràn els teus
amb un bes inacabable i etern.
I així, descobriràs el significat d'aquells mots tan curts.

* * *

Amb un gest lleu em tanques les parpelles, però així i tot continuo veient, com en una fotografia, el teu rostre fitant-me dolçament. Noto una carícia que passa del nas a la galta i un pessigolleig al coll que m'eriça la pell. Sento la calidesa dels teus llavis que van pujant, amb tendres batzegades, des del melic fins la meva boca. Els teus altres llavis humits s'acomoden allà on la carn comença a créixer...i llavors, sense pensar-ho, sense adonar-me'n, dic, ben fluixet, a cau d'orella: T'estimo.

Ja tinc acabat allò. Però em fa una certa "cosa" penjar-ho dirèctament, potser pensaràs que m'he passat. Et dono el meu e-mail. si m'envies un correu jo et faig arribar el que he escrit i així i dones el vist i plau. Si?
ricard0555@hotmail.com

Però.....hi trobo a faltar una mica més de... de.... passió! És que la mare ja m'ho deia que m'estimava i, quan era petit, també em feia el que tu tan be has descrit... Osti! ara que hi penso; creus en la reencarnació?
Va, segon intent!!

He llegit uns quant poemes teus i et comento aquest perquè el podriem sigunar entre tots, són sentiments i pensaments que a tots ens ha tocat viure'ls.
Ei! respecte al teu comentari al meu...d'allonses...diguem-ne poema. Dius: jo també. Aqquí hi pot haver un conflicte, vejam: vols dir que tu també estimes a la mateixa persona que jo? doncs anem malement!
Una abraçada

Per molt que et digui a cau d'orella que t'estimo, tu continues amb aquest plan burleta i mirant a una altra banda, aquest no era el tracte. A més, després d'un "t'estimo" sempre és necessaria una carícia... a veure com resols això!

Estic una mica desconcertat pel teu relat. De tota manera, la forma dialectal que utilitzes m'encanta.
Agrait pel teu comentari. Confesso que he vingut intrigat per allò de "molta rebolica" no estava segur si era un insult o què.
Salut