Hi ha tantes maneres de... VIURE (dedicat a Salzburg)

Hi ha tantes maneres de viure…

Viure;
viure tan sols pel diàleg,
viure per una paraula
que com una ploma verge
t'acarona suaument les galtes.

Viure;
viure per un gran somriure,
un somriure regenerador,
un somriure únic, simple, dolç,
que desprèn la confiança que et mancava.

Viure;
viure per un gest, una mirada,
viure per unes nines estimades
que es fixen en vells finestrals.
Viure per unes nines com estrelles
que es miren, que es tenen,
que tornen i sempre se seguiran recordant.

Viure;
viure per un mot,
viure perquè ningú calla
i tothom parla i escolta.
Viure perquè les paraules omplen l'ànima
d'un alè càlid i ple d'esperança.

Viure;
viure per un lleu tambor que sona,
el d'un cor que s'estima i no s'atura.
Viure en companyia i recolzat quan decideixen
regalar un temps preuat a qui patia
i volia restar, encara, entre nosaltres.

Viure;
viure per la llibertat,
perquè queda la pròpia vida
abraçada, dia a dia, per uns braços,
uns sospirs, una llum massa intensa;
incomparable.

Viure;
viure per poder comprendre
allò que demanen que comprenguem nosaltres.

Viure adonant-nos que la imatge
que provoca el nostre somriure
és davant mateix dels nostres ulls.

Viure;
viure perquè mai és tard
per fer totes les coses projectades.
Viure perquè es creu que hi ha temps
per robar al dia a dia alguna estona
per conèixer-nos una mica,
a nosaltres, a la vida.

Tot plegat, viure i morir,
però vivint, sempre vivint, perseguint la vida.
Hi ha tantes maneres de viure
que el món és ple
d'il·lusions que caminen.