L'hora de la veritat

retrat d'un instant, d'aquells que ens marquen per bé o per mal, transmets amb precisió el que representa pel protagonista. Angoixant, molt visual i trencador.

gypsy

amb poques línies has creat una imatge molt visual: l'instant que s'atura un moment, la certesa encèn el llum i rellisca de les mans el recipient de la ilusió. pel terra tot escampat. els peus encara esquitxats. és l'hora de la veritat.
Em molt poques paraules has explicat un moment de gran intensitat. M'ha agradat molt aquest petit relat.
Gràcies!!

Hola noia!!!
Crec que feia molt que no em passava pel teu "raconet"... si que he anat seguint-te pel fòrum i tal, però comentar-te, fa molt que no ho feia!
Veig que ja t'acostes a la "temible" xifra del 100... Faràs alguna cosa especial o què?
El teu poema, m'agrada molt perquè està -com sempre- ben escrit, però... jo sóc una mica limitada i no l'acabo d'entendre...
Pel que fa a mi, la veritat és que fa dies que no publico res, no sé, però la inspiració m'ha abandonat i entre la feina de la uni i tot, no tinc massa temps!

Per cert, una petita "correcció"

"Un dia els ulls van detenir-se un moment"--> Millor: "Un dia els ulls van aturar-se un moment"(diria que detenir-se en català no es diu...)

* Ah! Enhorabona per la teva participació en "Els Atzurs" i el llibre de poesia eròtica (jo tb hi suto, jejeje) i el "10x10" microrelats, estàs en ratxa, mossa!

Petunets relataires! ;-)

El teu poema és molt bo. M'ha agradat moltíssim. L'hora de la veritat és potser aquella en la que ens posem a prova per veure quines mentides que nosaltres mateixos ens hem construit, ens les acabem creient. L'escenificació del poema és sublim, sincerament. El dubte planeja i sembla voler-se fer visible en qualsevol gest innocent. La copa que cau trenca molt més que el vidre, trenca el món en tres: la veritat, la mentida i el dubte. La decisió està a la mà de cadascú.

M'ha agradat molt!!

És un poema intimista i subtil en el fons, harmoniós en la forma, tancat amb decisió. També -és curiós- em provoca la temptació de versionar-lo, com li ha passat al senyor Foster.

Sort que només un terç se la vol creure. M'ha agradat molt.


Salut!

Sort que només un terç se la vol creure. M'ha agradat molt.


Salut!

Segons l'estructura principal del teu poema, la cosa queda així:

"Un dia el dubte va planar sobre la seva pell
Un dia els ulls van detenir-se un moment
Un dia va formular-se la gran pregunta
i no va obtenir resposta immediatament;
només en un terç volia seguir creient-se la mentida.

Contundent, clar d'expressió i alhora ambigu de sentit, privat i íntim.
Era només una prova, però m'agrada.

foster

És molt maco, l'hora de la veritat, és en tots els àmbits de la vida, un dels pitjors moments de desconcert, canvis i ressorgís !!


Petons

Txell

sobretot pel terç del final.
Fins dijousssss