Els Súper Repartidors

Els Súper Repartidors

Ara els repartidors em semblaven superherois trucaven al timbre de casa i m’agradava no recordar-me massa de què em venien a portar. Els veia com els carters de guerra portant missatges llunyans carregats d’emoció i jo m’esforçava perquè la veu per l’intèrfon els hi transmetés la meva simpatia i gratitud, per mostra’ls-hi la rellevància que tenien en aquests moments de la meva vida com a únics humans que havia vist en 15 dies… I ja a dalt, l'intercanvi de dos segons a peu de porta, el “aquí tens” i el “moltes gràcies” a 1,5 metres de distància, gairebé romàntic els veia tan guapos.
Després marxaven, alçant la capa a repartir alguns altres “leggins” de cotó a una altra damisel·la confinada.


Pseudònim: Marieta de l'ull viu