Cercador
Els miralls de Dorian Gray.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
.Com a president de la comunitat de propietaris de la finca vaig convocar una junta extraordinària amb un únic punt de l’ordre del dia: reconsiderar l’acord, pres a l’última junta ordinària, de posar un gran mirall en un pany de paret buit del vestíbul, substituint-lo per una bateria de tres miralls deformants de fira que havia trobat casualment en un antiquari i que, a mes de ser un additament més original i divertit, sortiria a meitat de preu.
La proposta va sortir aprovada per una majoria ajustada, representada per les famílies més joves de l’escala que van saber copsar el caràcter lúdic de la proposta, en oposició al parer conservador dels veïns de més edat, que tot plegat ho trobaven una extravagància.
Però la sorpresa va ser majúscula i general, incloent-me a mi com a primer sorprès, quan, amb els tres miralls recolzats a la paret per marcar els punts on s’havia de foradar per collar-hi tacs i cargols de ganxo, ens vam adonar d’un fet insòlit: la superfície dels miralls presentava les convexitats, concavitats i ondulacions habituals en aquest tipus d’objectes, però les imatges que s’hi reflectien eren absolutament regulars, com si el miralls fossin plans. Allò desafiava les lleis de la física i, mentre uns tractaven de trobar-hi una explicació i uns altres s’ho miraven com un fet sobrenatural, tots vam acabar amb una acceptació pragmàtica: fos quina fos la causa aquells miralls proporcionaven la mateixa prestació que un mirall convencional i havien sortit a meitat de preu, així que tots contents.
Contents en un primer moment, perquè de mica en mica els miralls van anar posant en evidència molts dels rumors que circulaven entre el veinat. El safareig que hi havia sobre el matrimoni del tercer tercera, assegurant que ella, tan primmirada, s’entenia amb el veí del tercer segona, es va confirmar: gent que es va creuar amb ells davant dels miralls assegurava haver vist com la imatge del marit mostrava dues protuberàncies en el front i com la dona hi sortia amb les faldilles arremangades. O com la progre del cinquè primera, que en realitat era simpatitzant de VOX, sempre se la veia amb el braç aixecat. Jo mateix, que m’havia gastat uns bons calerons en una perruca d’aquelles que no es noten, em reflectia en el mirall amb la clepsa nua.
Resultat: tothom va acabar procurant no coincidir amb altri en el vestíbul. Quan veien algú més s’esperaven que passés, fent veure que miraven si hi havia correspondència a la bústia, o passaven de pressa per davant d’aquells miralls que sempre reflectien la dura realitat. No eren deformants en un sentit convencional sinó que, com el retrat de Dorian Gray, deixaven traspuar les deformitats de l’ànima.
La proposta va sortir aprovada per una majoria ajustada, representada per les famílies més joves de l’escala que van saber copsar el caràcter lúdic de la proposta, en oposició al parer conservador dels veïns de més edat, que tot plegat ho trobaven una extravagància.
Però la sorpresa va ser majúscula i general, incloent-me a mi com a primer sorprès, quan, amb els tres miralls recolzats a la paret per marcar els punts on s’havia de foradar per collar-hi tacs i cargols de ganxo, ens vam adonar d’un fet insòlit: la superfície dels miralls presentava les convexitats, concavitats i ondulacions habituals en aquest tipus d’objectes, però les imatges que s’hi reflectien eren absolutament regulars, com si el miralls fossin plans. Allò desafiava les lleis de la física i, mentre uns tractaven de trobar-hi una explicació i uns altres s’ho miraven com un fet sobrenatural, tots vam acabar amb una acceptació pragmàtica: fos quina fos la causa aquells miralls proporcionaven la mateixa prestació que un mirall convencional i havien sortit a meitat de preu, així que tots contents.
Contents en un primer moment, perquè de mica en mica els miralls van anar posant en evidència molts dels rumors que circulaven entre el veinat. El safareig que hi havia sobre el matrimoni del tercer tercera, assegurant que ella, tan primmirada, s’entenia amb el veí del tercer segona, es va confirmar: gent que es va creuar amb ells davant dels miralls assegurava haver vist com la imatge del marit mostrava dues protuberàncies en el front i com la dona hi sortia amb les faldilles arremangades. O com la progre del cinquè primera, que en realitat era simpatitzant de VOX, sempre se la veia amb el braç aixecat. Jo mateix, que m’havia gastat uns bons calerons en una perruca d’aquelles que no es noten, em reflectia en el mirall amb la clepsa nua.
Resultat: tothom va acabar procurant no coincidir amb altri en el vestíbul. Quan veien algú més s’esperaven que passés, fent veure que miraven si hi havia correspondència a la bústia, o passaven de pressa per davant d’aquells miralls que sempre reflectien la dura realitat. No eren deformants en un sentit convencional sinó que, com el retrat de Dorian Gray, deixaven traspuar les deformitats de l’ànima.
Comentaris
-
Miralls[Ofensiu]Prou bé | 27-08-2022 | Valoració: 10
Això és el que fan els miralls, oi? Reflectir la realitat!
Un relat original, que fa somriure (a hores d'ara ja ens va bé), molt ben escrit. M'agrada el pragmatisme dels veïns...
Amb total cordialitat -
Comentari[Ofensiu]Joan G. Pons | 23-08-2022 | Valoració: 10
Bones iniciatives. Enhorabona pel Relat. Agreixo el comentari al meu Relat, Compartir.
Salutacions.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.
- Vint nanoocurrències sobre PA AMB TOMÀQUET [temps real de lectura: 3 minuts]
- Esferes.
- TOC, TOC. [temps real de lectura: 4 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre EL PEREPUNYETES. [temps real de lectura: 3 minuts]
- No és fàcil anar d'original o Els experiments, amb gasosa. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Fibonacci i cia. [temps real de lectura: 14 minuts]
- Fantasmes quotidians. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre INFIDELITAT.
- L'Smart Fortwo fantasma.