El Voltor Negre

Des del cim sento com el vent mou el meu plomatge, em sento orgullosa de ser-hi aquí a dalt. Crec que no és tan greu ser un Voltor. De fet qui pot negar-se al seu destí? No sempre he sigut un carronyaire. Voleu saber la meva història? Fa molts i molts anys i, fins i tot segles vivia amb l’àvia, aquí a la muntanya, aleshores era una nena qualsevol o potser no ho era. Tant se val! El que si recordo com si fos avui eren els dies de mercat. Recordo baixar corrents el pendent per anar a la plaça, mentre l’àvia agafava les herbes i feia remeïs de mal de panxa que després els venia a qui ho necessitava. Us parlo d’una altra època. Us parlo de quan el mal i el bé lluitaven constantment. Us parlo de bruixes i bruixots. Us parlo de fam i de malalties, d’injúries contra les bruixes. Us parlo de venjança contra la humanitat. Us parlo de la gran lluita a la muntanya sagrada on les portes de l’infern eren ben a prop. Recordo molt bé aquella nit i les paraules l’àvia: “Corre, baixa al poble i avisa al mossèn”. Recordo la mirada d’aquell bon home, l´únic home que no jutjava, tot i que duia sotana. Mentre l’àvia s’enfrontava a les seves germanes, el mossèn demanava ajuda als sants. Els núvols negres envoltaven el cim, només visualitzava les ombres de les bruixes que voletejaven amb les escombres plenes de cridòria, mentre l’àvia s’enfrontava al mal o fins i tot, a si mateixa. L’energia va ser tan forta que la crida de bruixa se’n va despertar, però havia d’escollir. I ho vaig fer! Vaig escollir repetir les mateixes paraules que l’àvia deia, sense saber molt bé que volien dir. I de sobte, un llamp va sortir del cel en forma d’espasa i va traspassar d’una passada tots els cors que bategaven . Va ser tal l’explosió, que la muntanya en forma de forca es va queda. D’ençà d’aquell dia s’han explicat moltes històries del Pedraforca, però cap com aquesta. Així que recorda si fas al cim en dies ennuvolats, vigila... potser veus a bruixes o voltors protegint les portes de l’infern.