Cercador
El vestit de núvia
Un relat de: Atlantis- Compartir:
Avui dia 28 d’abril és un gran dia per a mi. Tinc hora per fer la primera prova del vestit de núvia, ja que em caso d'aquí a un mes, el 28 de maig. Tota la resta està a punt: el jutjat, l’església, els convidats, les flors, el convit , el pastís, la música i fins i tot el viatge de noces, ja tenim reserva per anar a Tailàndia i donar una volteta per sud-Àsia.
Així que estic una mica nerviosa. M’he llevat d’hora i he repassat el model que vaig elegir aconsellada per les meves germanes, la Marta més clàssica i la Núria amb un estil més desimbolt. Així que el disseny és una combinació d’ambdues tendències. Com us dic, estic una mica nerviosa. Hem quedat a un quart de dues del migdia a la casa de Modes, situada al carrer Gran de Gràcia. Si agafo l’autobús trigaré una mitja hora en arribar. Espero que la Marta i la Núria arribin a temps. Mai se sap , ja que venen de fora i dels trens de Rodalies no te’n pots refiar. A dos quarts d’una les he trucat, primer a una i després a l’altra. Cap de les dues em contesta, a més a més el mòbil fa un so estrany com si no tingués cobertura. Me ca… sempre tinc problemes per comunicar-me amb aquesta companyia. Decideixo sortir de casa, almenys que jo arribi a temps. Un mal dia: l’ascensor no funciona i haig de baixar a peu els set pisos. El carrer està ple de gent, sembla gairebé un dia festiu. Hi ha una cua molt llarga per agafar el l bus i la porta del metro està tancada. Millor que agafi un taxi, però tots els que passen estan ocupats... Avui no és el meu dia. Cada vegada em poso més nerviosa, mira que em passi això avui!!!
El telèfon de la veïna que es va oferir per acompanyar-me tampoc funciona i tampoc el de la Casa de Modes... Caminant no hi arribaré pas i ja em veig el dia del casament vestida de qualsevol manera. M’agafa un atac d’ansietat i nerviosa com estic m’entrebanco i tota llarga com soc caic a terra... Encara sort que el veí del tercer estava a prop i m’ha agafat amb els seus braços. Els seus ulls blaus són els que he vist després de perdre el coneixement i he sentit la seva veu d’àngel que m’ha dit: estàs bé? M’ha sostingut tota l’estona i amb la seva veu dolça com la mel m’ha anat tranquil•litzant.
No m’havia fixat mai en ell. És com si el veiés per primera vegada. Ja us ho he dit: un àngel.
Decididament, no sé com aniré vestida el dia del casament. Però sé que tot el que tinc reservat seguirà igual: el jutjat, l’església, les flors, els convidats, el pastís... Potser l’únic que canviarà serà el Nuvi.
Relat presentat al REPTE CLàssic L'Apagada
Comentaris
-
BONA![Ofensiu]Ravegal | 29-05-2025
Ben escrit, de bon llegir. Després d'explicar el què, va fent créixer l'expectativa fins al desmai.
Potser convindria una apagada de tant en tant per corregir el rumb de les nostres vides. -
La núvia [Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 27-05-2025
D'un gran mal en surt un gran bé! Aquest veí d'ulls blaus i veu angelical pot capgirar el futur d'una núvia que tot i que ho té tot lligat i relligat és evident que avui no és el seu dia. M'ha agradat la forma literària de com has descrit els preparatius del casori i com hi fas sortir les pegues. Però lo del veí m'ha enamorat, ha estat la.cirereta del pastís! del pastís de noces al replà de l'escala.
Disculpa l'enderrerimemt en comentar-te, amb la nova feina d'horari nocturn vaig una mica com fatigat de la vista i després quan em poso a escriure un poema dels meus, que trigo Déu i ajuda! I que no el deixo fins a extenuar-me, m'és difícil comentar-vos alhora. Ara ho he fet perquè ja el tinc perfilat gairebé del tot. Però ep!, no us perdó de vista en les vostres creacions literàries...
-
Correcció[Ofensiu]Joan G. Pons | 21-05-2025
Lapsus....dispensa...
Correcció......suggeréncia.
Salutacions.
-
Interessant [Ofensiu]Joan G. Pons | 21-05-2025 | Valoració: 10
Quantes sugeréncies motiva el vestit de núvia. Curiós. Ho he llegit amb interés. Enhorabona i que vagi molt bé el 28 de maig. Felicitats.
Agraeixoel teu comentari al meu relat.
Salutacions molt cordials.
...................
-
Canvi de nuvi...[Ofensiu]Magda Garcia | 20-05-2025 | Valoració: 10
..clar, dona, si ja ho tens tot organitzat i t'ha aparegut un àngel és el millor que pots fer. No cal anular res. I on digui fulanito doncs hi poses menganito. Fàcil, fàcil. Com un joc de nens. La única cosa que et diria és que millor que no convidis al ex. No se sap mai com pot reaccionar per molt bé que digui que s'ho ha pres i per molt que et vulgui convèncer de que ell també ha trobat la seva mitja taronja. Enhorabona pel relat. Gràcies pels teus comentaris. Cordialment, Magda.
-
Aquests ulls...[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 19-05-2025 | Valoració: 10
Relat encantador, atractiu i emotiu. Perquè ben mirat, i per què no? A vegades la vida té sorpreses inesperades, com l'apagada o una aclucada d'ulls. M'agrada molt la teva prosa!
Ah, el meu darrer poema pot ser el que cadascú vulgui: un acomiadament, un desnonament, un desamor, el que cadascú vulgui. En aquest cas va ser un acomiadament. Però m'encanten les opinions diverses sobre un mateix poema.
Una abraçada.
Aleix
-
Tombs[Ofensiu]llpages | 18-05-2025 | Valoració: 10
La vida dóna tombs. La gràcia rau en saber compartir-los. Agraït per una expressivitat escrita tan reeixida.
-
Una persona mongòlica. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 16-05-2025 | Valoració: 10
Impressionant com descrius una persona que no s'adona de res! Ho has descrit amb molta paciència aquesta dona, amb pèls i senyals. Hi ha frases que m'han fet prou gràcia pel seu segon sentit.
Enhorabona.
Cordialment.
Gràcies per comentar-me l'últim poema i la teua opinió.
-
Apagada sentimental[Ofensiu]aleshores | 16-05-2025
La litúrgia deu ser important però l'oficiant ho és més!
Valoració mitja: 10
l´Autor
181 Relats
1459 Comentaris
126022 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
