El tornavís de la felicitat.

Un relat de: Adolf Izquierdo Borràs
Fa estona que busco un tornavís de punta especial. Porto capficat tot el matí cercant una avaría, que per sort ja he trobat, en un aparell de precisió, però no puc acabar la feina sense aquesta eina.

Ja he mirat en tots el calaixos, sota unes capses de cartró… damunt la taula, sota la taula. He anat al laboratori del costat per si fós allà… fins i tot m’he ajupit per examinar el terra…

Estic a punt de desesperar-me, perque sé que l’he utilitzat fa poc, o sigui que ha de ser si o si ben a prop…

… de sobte, el veig! Vatua l’olla!... el porto jo!... just a la mà esquerra!

Desesperem cercant la felicitat… Condicionant-la a poder conseguir un bé material determinat… o un estatus més alt… o a trobar una persona idealitzada… o tenir un cos més atractiu…

… i si no anés així, la cosa?...

… i si, quan deixes de capficar-te, et relaxes, et conformes, mires dintre teu…

… i la trobes?



Adolf Izquierdo Borràs, febrer de 2023

Comentaris

  • Valors....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 15-02-2023

    capgirats en una societat en la que tot són interessos materials, que estàn molt bé per cert, però no podem obviar els valors primordials. Bona metàfora Adolf.

    Salutacions.

    Rosa.

  • parells[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 15-02-2023 | Valoració: 10

    Sovint em passa amo el maleït tornavis