El forat negre d'en Quiteri.

Un reporter novell de TV, atura a un meu bon amic, i li demana:
-Bona tarda... Puc fer-li una pregunta?...
-Vostè és més de mar o de muntanya?
En "Quiteri" se'l mira... i, amb parsimònia, diu:
-Recordes la sèrie plats bruts... l'Emma, la de la caseta de fusta?... que es desperta amb gana una nit, veu un flam i l'engoleix d'una xuclada... recordes?
-Doncs, pràcticament de la mateixa manera, un forat negre pot xuclar un sol com el que ara vaig a contemplar. M'asseuré en aquell banc, a veure com se'n va plàcidament... i, demà, ben d'hora, tornaré al mateix lloc per assegurar-me que cap forat negre se l'ha empassat mentre jo dormia.
Sense dir res més, en "Quiteri", va encaminar-se al banc del parc, on encara hi tocava un càlid sol de maig.

Adolf Izquierdo Borràs, 6 de febrer del 2023