La noia de la cara vermella.

Un relat de: Adolf Izquierdo Borràs
Estava assegut mig d'esquena parlant amb un company de feina quan, de cop, arriba una clienta que demana pel Sr. Miquel.

Mentre el meu company li dona explicacions, (com que el Sr. Miquel ha sortit un moment, que en deu minuts pot ser que torni, etc., etc.), jo em vaig girar una cap a l'entrada de manera que ens vam veure les cares amb la noia...

A l'instant, em vaig sentir atret per la seva mirada... Així i tot, vaig mantenir una cara de pòquer impertorbable. Ella, en canvi, es va ficar vermella com un pebrot, i abaixant la mirada, gairebé en fugida, va escapar en direcció a la porta de sortida, tot dient que ja tornaria en un altre moment...

Diuen que no tardes ni tres segons a adonar-te que algú t'agrada tant com tu a ell-ella... I no vaig poder evitar pensar que hauria passat si la trobada hagués estat en altres circumstàncies?... Hauríem acabat sortint junts? Hauria sigut una història intensa i curta, o bé llarga i dramàtica o, potser, de les que duren tota la vida…

Avui fa trenta anys que vaig veure per segona vegada la noia de la cara vermella…

... avui fa trenta anys que ens agafem les mans…

Adolf Izquierdo Borràs, febrer de 2023

Comentaris

  • Divina providència.[Ofensiu]

    Una història molt romàntica!, llàstima dels trenta anys perduts... M'ha agradat aquest relat per com és de punyent i concís... Per la prudència que transmet i l'esperança mai perduda. Enhorabona! Nil

  • Sembla una història real. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-02-2023 | Valoració: 10

    Des del principi al final denota un relat molt adient als trenta anys que han passat per a veure de nou a la noia de la cara vermella. Realment si és assaig, et felicite.
    Enhorabona, Adolf.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Final feliç[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 10-02-2023

    Mai se sap quan arriba i quan perdurarà l'amor. En aquest cas molt de temps.

    Bon relat Adolf

    Cordialment.

    Rosa.