Un tracte excel·lent!

Fa poc temps que, el Sr. Güell, s’ha jubilat. Avui, ha entrat a l’oficina d’una nova entitat bancària per obrir un compte. Però, abans vol testejar-los una mica. Vol saber si cuiden mínimament al client, si practiquen una bona atenció presencial, si els importen les persones o, si més no, si ho saben dissimular una mica.

És un avi modern, li agrada la informàtica i, donada la seva edat, se’n surt prou bé. Gairebé ho fa tot amb l’ordinador… però encara hi ha tràmits que s’han de fer a l’oficina. Les darreres vegades que hi ha hagut d’anar, s'ha evidenciat la degradació de la qualitat del tracte personal de la banca en general.

Ja fa dies que li balla pel cap d’engegar a pastar fang els bancs amb els que opera darrerament. N’està ben fart d’haver de demanar hora cada cop que necessita alguna cosa de la seva oficina, de fer cues, d'haver de treure els diners en un caixer situat al carrer, de que li cobrin per qualsevol petit servei que abans era gratuït…

Dins l’oficina del nou banc es passeja per davant del mostrador, observant els cartells que anuncien el bon tracte al client i totes les avantatges immillorables de l’entitat… Darrera el mostrador hi ha tres treballadors i, tan sols, un altre client. Després de deu minuts, ja s'ha llegit tots els cartells, fins i tot els de lletra petita…

Se sent invisible… encara no li han dit ni bon dia…

De sobte, encara el carrer..., sense dir res..., no cal..., perquè ja està tot dit!


Adolf Izquierdo Borràs, febrer de 2023