Realitat Virtual.

Aquella tarda m'havia quedat a casa, llegint articles que formulen diferents hipòtesis sobre l'origen de la matèria… l'evolució de l'univers, forats negres… matèria fosca, "multiversos"... de com conjugar la teoria de la relativitat d'Einstein amb la mecànica quàntica. Estava tan absort que no em vaig adonar del pas del temps.

Quan vaig mirar el rellotge, havien passat gairebé vuit hores! Vaig pensar que no podia ser. La sensació que jo tenia era de no haver estat més d'una hora llegint aquelles teories...

Ja tot era ben fosc!… On és la Maria?... No recordo haver-la sentit arribar. Recorro, una a una, totes les habitacions del pis. No hi ha ningú. No pot ser que a aquesta hora encara no hagi arribat!

De sobte, m'adono de l'enorme silenci que m'envolta. No recordo haver tingut mai aquesta sensació. Cap cotxe, ni ningú passant pel carrer..., cap soroll dels veïns, cap aparell de ràdio engegat, ni l'ascensor... res, ni vent, no fa... no se sent res de res...

Agafo el mòbil... Vatua!... no hi ha cobertura!

Surto al replà i truco al veí... i a un altre… No contesta ningú!

Surto al carrer... tot silenciós i desert!

Vatua Déu!... S'acaben d'apagar tots els llums!

Com en un finalitzat joc de realitat virtual, han marxat tots els personatges i m’he quedat sol, abandonat en un món inexistent…, atrapat en un bucle infinit!


Adolf Izquierdo Borràs, març de 2023